Dies de confinament. 26

La Generalitat ofereix algunes dades de la pandèmia desagregades a nivell municipal. No cal dir que això és una temptació per mi, i com que penso com Òscar Wilde («la millor manera d’encarar una temptació és caure-hi») m’he posat a fer números. Si en sabés més -i em convindria saber-ne més- també faria mapes. Prometo intentar-ho.Per començar, una qüestió metodològica. Copio:

«El mapa mostra el nombre de casos que han estat diagnosticats de coronavirus.​

La font de dades és el Registre COVID del Departament de Salut, el qual s'actualitza, com a mínim, dues vegades al dia. Aquestes dades recullen els pacients que han estat diagnosticats a partir d'una prova de laboratori (PCR) i, alhora, s'ha pogut identificar la seva zona de residència.​

Aprofundint en el mapa s'aconsegueix mostrar la divisió territorial fins a arribar en l'àmbit de municipi. No apareixen les dades de casos positius en aquells municipis inferiors a 200 habitants, per tal de garantir la privacitat de les dades.​»

Les dades que he utilitzat són les de la darrera actualització a primera hora del 10 d’abril (i ja han canviat).

Com que ens diuen els casos positius i els negatius, amb una simple addició podem veure les anàlisis fetes. Vull creure que se n’han fetes més (ràpids?) però aquestes són les «oficials», si podem dir-ne així. Les xifres són que, a Catalunya, s’han fet 66.977 anàlisis, de les quals 28.442 positives i 38.535 negatives. La taxa d’anàlisis per 100.000 habitants és de 872,64, i la de casos positius per 100.000 habitants és de 370,57. Per províncies, això és:

	Habitants	Total anàlisis	Positius	Negatius	Anàlisis per 100.000 hab.	Positius per 100.000 hab.
Barcelona	5.664.579	54.784	23.866	30.918	967,13	421,32
Girona	771.044	5.368	1.989	3.379	696,20	257,96
Lleida	434.930	2.995	1.239	1.756	688,62	284,87
Tarragona	804.664	3.830	1.348	2.482	475,98	167,52
Catalunya	7.675.217	66.977	28.442	38.535	872,64	370,57

Aix vol dir que s’han fer proves a menys d’un 1% de la població de Catalunya. Per comparar, a Luxemburg, un dels països que ha fet més proves (segons el sempre diligent i eficient Antoni Montserrat, del Centre Català de Luxemburg, company estimat de batalletes juvenils) el 7 d’abril s’havien fet proves al 3,2% de la població. Però aquestes proves són molt desiguals. Per províncies -i això malgrat el poc recorregut de fer comparacions amb només quatre elements- podem veure que a Tarragona s’han fet 475 proves per 100.000 habitants, una mica més de la meitat que a Catalunya. Pel que fa a positius, a Tarragona n’hi ha 167 per 100.000 habitants, menys de la meitat que al conjunt de Catalunya, i dues vegades i mitja menys que a la província de Barcelona, de manera que si, per una banda, podem sospitar que hi ha més casos no detectats, per haver fet menys proves, també és cert que, del que sabem, hi ha menys casos positius.

Si baixem al nivell comarcal, les dades -ara de Camp de Tarragona i Baix Penedès, que em sembla interessant que hi sigui- són:

	Habitants	Total anàlisis	Positius	Negatius	Anàlisis per 100.000 hab.	Positius per 100.000 hab.
Alt Camp	44.296	252	69	183	568,90	155,77
Baix Camp	186.326	940	445	495	504,49	238,83
Baix Penedès	104.991	466	262	204	443,85	249,55
Conca de Barberà	20.042	93	33	60	464,03	164,65
Priorat	9.245	55	5	50	594,92	54,08
Tarragonès	256.730	1.367	409	958	532,47	159,31
Total Camp + BP	621.630	3.173	1.223	1.950	510,43	196,74

Com podem veure, les anàlisis són mes homogènies. Els positius, en canvi presenten un xifra molt baixa -afortunadament!- al Priorat, i bastant alta al Baix Camp i al Baix Penedès. Si tenim en compte que s’ha anat associant, i crec que raonablement, una major incidència associada a la densitat, vegem les dades:

	Positius per 100.000 hab.	superfície	densitat
Alt Camp	155,77	544,7	81,32
Baix Camp	238,83	695,3	267,98
Baix Penedès	249,55	295,5	355,30
Conca de Barberà	164,65	648,9	30,89
Priorat	54,08	496,2	18,63
Tarragonès	159,31	317,1	809,62
Total Camp + BP	196,74	2.997,7	207,37

Veiem com la relació amb la densitat es clara al Baix Penedès i al Baix Camp, però, en canvi, cau moltíssim al Tarragonès, que amb una densitat que és més del doble que el Baix Penedès o el Baix Camp, té molt menys casos positius.

Per veure què pot haver passat, les dades municipals ens diuen coses. No les reproduiré totes, però si assenyalem taxes de positius per 100.000 habitants bastant per sobre la mitjana comarcal, trobem:

A l’Alt Camp, Bràfim, la Masó, Rodonyà i Vilabella estan força per sobre de la mitjana comarcal. Destaca Rodonyà, que triplica la taxa de la comarca.

Al Baix Camp, Colldejou també gairebé quadruplica la taxa comarcal, i Vilaplana la duplica. L’Aleixar i Duesaigües també estan bastant per sobre.

Al Baix Penedès, que tot ell té taxes elevades respecte al conjunt del Camp + Baix Penedès (de catorze municipis, onze estan per sobre de la mitjana del Camp + BP) es destaquen Llorenç del Penedès, l’Arboç, i Albinyana, un 50% per sobre de la mitjana de la comarca, però el doble, o gairebé, respecte el Camp + BP.

A la Conca de Barberà, Solivella gairebé triplica la taxa comarcal, i Santa Coloma de Queralt gairebé la duplica.

Al Priorat, el Masroig i Cornudella gairebé tripliquen la taxa comarcal, però cal tenir en compte que, entre els dos municipis, tenen el 60% dels positius, i, a més, que hi ha tants pocs positius, només 5, que estadísticament no és representatiu.

Al Tarragonès, destaquen molt per sobre el cas dels Pallaresos, que més que quadruplica la taxa comarcal, i la Secuita, que en té un 50% més. El conjunt del Tarragonès és dels més equilibrats en el repartiment de positius, llevat del cas dels Pallaresos pel cas de la residència.

Causes de tot això? Si us sembla, en parlem demà, que per avui ja n’hi ha prou.