Dies de confinament. 22

No he estat mai gaire devot -per no dir gens- d’aquest personatge que és Xavier Sala-i-Martin. Em desagrada un cert histrionisme (que no va amb el color de les jaquetes: jo mateix havia portat una americana vermell llampant, i ben content!) i, encara més -i això no sé si és cosa seva o s’ho ha trobat, ni si li sembla bé o malament- aquesta mena de paper d’economista oficial de l’independentisme, com ara una pretesa periodista xerraire, cridanera i cotorra de qui em nego a escriure el nom. Això no vol dir que, a Sala-i-Martín, li negui capacitat acadèmica. Al capdavall, per a ser doctor a Harvard i catedràtic a Columbia, se n’ha de saber una mica. I també he de dir que, en alguns articles i textos que n’he llegit, hi he trobat rigor metodològic i una exigència en l’ús de dades fidedignes, absolutament encomiable i que hauria de ser exigible a tothom en aquesta mena de discursos.

És per això darrer que m’ha estranyat molt el tuit seu que avui ha reproduït el digital El Nacional i altres mitjans. Diu:

Xavier Sala-i-Martin

✔

@XSalaimartin

 · Apr 5, 2020

El Dr. Lluis Cabré, cap d'UCI de l'hospital de Barcelona, m'ha passat una idea: A Catalunya hi ha més de 7.000 REGIDORS als ajuntaments. En aquests moments la majoria d'ells no fa res i segueix cobrant. Per què no els posem a TREBALLAR A LES LLARS D'AVIS ara q hi falta personal?

És evident que se sangra amb salut, atribuint la idea a un altre, però això no li lleva cap responsabilitat. Diu, d’aquests 7.000 regidors: «la majoria d'ells no fa res i segueix cobrant».

Mentida i mentida. I ho hauria de saber.

Per començar, fins i tot amb confinament -i segons com, a causa del confinament- hi ha un munt de regidors que no paren de treballar. Sobretot els regidors de pobles petits i mitjans, que durant quatre anys -excepcions a banda, que sempre n’hi ha- han de fer tots els papers de l’auca, i assumir moltes més responsabilitats que no els tocaria. Molts cops, són l’única antena, l’únic referent, de poder, d’administració, que tenen els veïns, i els toca rebre totes les demandes i queixes, i fer tota mena de gestions. Però també en ciutats mitjans i grans. Dels que tinc més a prop, a Tarragona, estic segur que penquen molt, també ara, i crec que això passa si fa no fa a tot arreu, amb tota mena de carnets (excepte aquells que gairebé no tenen regidors ni alcaldes, per falta de gent, és clar).

L’altra mentida és aquest «segueix cobrant». També la immensa majoria de regidors no cobra, més enllà d’anecdòtiques quantitats per assistir als plens. Sala-i-Martin es deu pensar que tots els pobles son com Barcelona, on tots els regidors -tots, tinguin responsabilitats o no- cobren, encara que siguin com en Manel Valls, que no el veuen ni per casualitat. I no és així. Són moltíssims els alcaldes que cobren poc, i molts els regidors -també alguns alcaldes- que no cobren res, i a sobre, molts d’aquests que no cobren o cobren poquíssim són precisament aquests que han de fer de tot al seu poble, i quan dic de tot, vull dir de tot. Un alcalde d’una població d’un miler d’habitants, d’aquests que només cobra assistències (els plens són cada tres mesos, que no es pensi ningú coses rares) m’explicava amb tota naturalitat els tips que s’havia fet de muntar cadires als espectacles de la festa major, i coses similars.

Una altra cosa és si els salaris són ajustats o no, i aquí també hauríem de desfer uns quants equívocs. D’entrada, potser que tinguem en compte que l’alcalde de Tarragona, per dir-ne un, amb un salari, si no m’erro, d’uns 70.000€ bruts a l’any, és el darrer responsable d’una organització amb un pressupost anual de 140 milions d’euros, i uns quants centenars de treballadors. Aneu a veure quan cobra un director d’empresa -i he dit director, no el propietari, de manera que no cal que ningú digui allò de «és que s’hi juga el patrimoni»- que tingui els mateixos llocs de treball i una facturació similar.

Aquest és un debat que es presta a molta demagògia. També es fa fora del món local, i sovint s’ataca contraposant-lo a les mancances. Hauríem de ser conscients que, exemplaritat a banda -que és una altra cosa- pretendre que les mancances de la sanitat, posem per cas, que Guillem López Casasnovas, un economista que s’hi ha dedicat, xifra en uns 4.000 milions d’euros anuals, no s’arreglaria amb una rebaixa dels alts càrrecs, que a tot estirar podria arreplegar dos o tres milions d’euros. Que això -aquests dos o tres milions- ens sembli molt comparat amb la nostra economia domèstica, no vol dir que sigui molt.

I també aquí una altra cosa que hauríem de parlar és si realment aquest grau de dedicació i exigència als representants locals és el que cal, si els estem encomanant funcions per sobre del que caldria o de les capacitats reals. M’explicava un bon amic que un parent seu, suec, s’estranyava molt que l’alcalde o el regidor d’urbanisme es passés tantes hores al dia dedicant-s’hi, de manera plena. «A Suècia, els regidors potser hi van un cop per setmana, a veure com va. La feina, a partir de les orientacions polítiques, la fan els tècnics funcionaris». Potser és aquí, que fallem, i no hauríem d’exigir segons què i, per tant, no haver-ho de pagar. Però això, hauria de ser objecte d’un altre apunt.