Dies de confinament. 43

Des de fa un parell de dies, a les rodes de premsa del govern -del Gobierno del Estado, segons el conseller Buch- ja no hi surten els uniformats. Llevat que considerem que el jersei del dr. Simon i l’aire d’enterramorts (mai més oportú, amb humor negre) del ministre Illa, són un uniforme, tot això que ens estalviem.

La veritat és que es podia considerar un error, això de confiar la comunicació a l’exèrcit i a la guàrdia civil i la policia. Tots tres són instruments al servei de l’estat, no són elements decisoris per ells mateixos. Tots tres han de fer els que els toca, i d’acord amb les instruccions de qui en té la responsabilitat, que han de ser les autoritats civils amb legitimitat democràtica. Que el missatge de què s’està fent per a parar el cop i tornar a una relativa normalitat fos emès per elements que funcionen per un esquema d’ordres obeïdes i jerarquies rígides va ser un error... llevat que aquest fos el missatge: aquí, tothom a obeir perquè sí, i s’ha acabat la broma.

Que això dels uniformats no funcionava comunicativament es va veure de seguida. Entre allò de «todos los dias son lunes» o «el rey, el primer soldado» o «nuestro querido virus» ja va quedar clar que el llenguatge castrense caspós de la sala de banderes del Rif no fa per a una societat democràtica i moderna (i deixo els comentaris sobre si som una societat democràtica a gust del consumidor).

Deixo per al final una curiositat que sempre he tingut. Tota aquesta trepa (tropa?) va sempre carregada de medalles; les unes, físiques, les altres simbòliques amb aquells mosaics de colorins al pit. Tenint en compte que les medalles es donen per serveis -»militares, por supuesto»- heroics o distingits, i que l’exèrcit espanyol no participa de cap guerra (llevat de les accions contra el poble que diu defensar: guerres carlines, la del 36-39, i les no convencionals) des de la guerra del Francès, de l’any1808 (i això encara)... d’on les han tretes, tantes medalles? Les donen com les que portava el Màgic Andreu? Aquell, almenys, se les guanyava fent-nos riure. Aquests... si fan riure és d’una altra manera.