Dies de confinament. 28

Llegeixo, al Diari de Tarragona d’avui, que hi ha novetats sobre el projecte de la Budellera. La veritat és que m’ha sorprès que, en plena Setmana Santa, i en ple confinament, es parli d’això. No sé si la notícia ja ve de dies o setmanes enrere, i el diari la tenia al congelador per quan tingués un forat o per quan li convingués treure-la, o si algú ha volgut fer un Felip VI (allò de treure una notícia que t’incomoda quan et sembla que, pel context, no se’n parlarà gaire). És igual.

Si el que diu la notícia és cert, o almenys part del que diu, em sembla una bona notícia. Si més no, pel que fa a un cert canvi de to per part del govern municipal. Durant molt, massa temps, la Budellera sortia en qualsevol debat urbanístic per a demonitzar-la, vingués a tomb o no. Era una mica embafador. Si és cert que ara passem d’un vade retro a un parlem-ne, d’un no a un així no, em sembla una bona notícia. Sempre he estat més partidari d’un mal acord que d’un bon plet.

Sobre les possibles solucions -aquesta Budellera de mínims- ja en parlarem quan es concreti alguna cosa més, si això passa. De totes maneres, sí que hi ha alguns comentaris.

El nus de la qüestió està en el respecte al POUM. Si algú va tenir la paciència de llegir tots els apunts que vaig escriure sobre BCN World (un altre projecte aparcat?) haurà vist que una de les meves queixes era que se saltava tota la lògica del pla: primer decidien, i després feien el pla a mida. Amb això pot sembla que sóc un partidari de pla estricte, del tipus fecit iustitia et pereat mundi. Doncs no. Crec que els plans s’han de respectar, per aconseguir quallar una cultura de planejament, i que puguin exercir tota la bondat endreçadora del planejament. Però això no ha de voler dir una rigidesa absoluta, també poden ser modificats.

De fet, ja vaig aventurar alguns criteris sobre això en anteriors apunts AQUÍ i AQUÍ . Continuo creient que una divisió poligonal, que eliminar el viaducte (imposat, al seu dia, per la Generalitat, i que ara la mateixa Generalitat veia com a no convenient!) són elements interessants. Hi afegeixo que concentrar l’edificació en continuïtat a la Vall de l’Arrabassada, i deixar al màxim lliure la zona més a Llevant, em semblaria també un bon criteri.

El que passa, però, és que hi ha una edificabilitat reconeguda pel POUM, que cal col·locar d’una manera o altra, i això condiciona. O ho poses més amunt -més plantes- o ho poses més estret -menys amplada de carrers- o rebaixes espais lliures i equipaments al mínim estricte, no hi ha massa més solucions.

Aquí entraria la negociació, el «mal acord». És possible, per consens, rebaixar l’edificabilitat per a encabir-la millor? Podria ser-ho, si no fos una rebaixa excessiva, i la junta de compensació s’hi avingués. A canvi de què? Doncs desencallar el tema i comptar amb la complicitat municipal podria ser un bon preu. També alguna rebaixa en espai per equipaments, és clar. Tot és qüestió de fer números.

En tot cas, això posa en qüestió un criteri bàsic del POUM, que justificava aquesta operació -i d’altres- amb l’objectiu d’unir els barris. Confesso que mai no he compartit el criteri segons el qual aquesta unió del barris ha de ser feta per continuïtat física de la ciutat construïda. En vaig parlar AQUÍ i em mantinc en aquest criteri: la cohesió de la ciutat ha de ser cohesió social i facilitat de comunicació. La continuïtat física no és garantia de cohesió: la Mina i Diagonal Mar tenen aquesta continuïtat, i ja es veu que de cohesió res de res.

A més pel que es veu això d’unir els barris va per barris, i mai millor dit. La Budellera es plantejava per unir el casc de Tarragona amb Cala Romana, i això no es vol, però, pel que sé, el govern no veu malament el PP46, Horta Gran, per unir el casc amb Ponent. Un sí i l’altre no? La Budellera és una agressió a medi, i l’Horta Gran no? La Budellera -128 hectàrees, 4.400 habitatges- és massa, però l’Horta Gran -120 hectàrees, 5.400 habitatges- està bé?.

En fi, quedem-nos amb la bona notícia -per mi ho és- que algú s’ha mogut, i que s’obre una escletxa per trobar sortides. Aquest sí que seria un bon senyal per a l’urbanisme tarragoní.