Compareixença al Parlament sobre la proposició de llei de barris

 

Dijous 3 de març vaig ser al Parlament, convidat per la ponència de la proposició de llei de millora urbana, ambiental i social dels barris i viles (o sigui, una nova llei de barris).

Aquestes compareixences no són a iniciativa pròpia, no demanes comparèixer. Algú ho proposa a la ponència, i si la majoria ho accepta, t’hi conviden. No sé com ho fan les altres persones que compareixen, però jo em vaig estudiar la proposició de llei, els antecedents, vaig buscar documentació complementària, hi vaig pensar, i vaig redactar unes consideracions que crec que podien ser útils. I, a més, em vaig desplaçar al Parlament (desplaçament a càrrec meu, per cert). Desplaçament, intervenció i tornada,  em va ocupar tota la tarda, més les hores per a preparar la intervenció.

Crec que això forma part de la meva feina com a docent universitari, que va més enllà de les classes. Contribueixo, via universitat –que no és l’única via, però sí la principal- al coneixement, i em sembla just posar aquest coneixement –el poc o molt que pugui tenir- al servei de la societat, via Parlament, o altres vies.

La ponència la compon una representació de cada grup parlamentari, això són set persones, comptant-hi el grup mixt. Doncs bé, dels mateixos que em van convidar, un parell –PSC i Ciudadanos- ni van aparèixer. El principal grup de la cambra, i aquells que deien que volien parlar del que importa a la gent, van passar completament. Sí que hi havia algú de l’escòria feixista, que va desplegar tota la seva capacitat de raonament i intel·ligència: va passar del debat.

Afortunadament sí que hi eren, i amb ganes, Dolors Sabaté, de la CUP; Marc Parés, dels Comuns, David Saldoni, de Junts, i Ferran Estruch, d’ERC, que van escoltar (si no, no haguessin pogut preguntar i debatre com ho vam fer) i no vaig tenir la sensació de perdre la tarda, amb un debat curt però jo crec que enriquidor. Els altres s’ho van perdre.

Ara ja tinc els vídeos de la intervenció i del debat posterior. Aquí els teniu per a jutjar vosaltres mateixos (com que pesen molt, he acabat obrint un canal de youtube. El que un arriba a fer per vanitat!)