diumenge, 7 de novembre de 2010

llegint la premsa

Els diumenges són bons, entre d'altres coses, perquè permeten llegir la premsa amb calma... relativa, segons com les notícies et puguin posar nerviós. La notícia del dia és el papa de Roma a Barcelona. Per alguns, important perquè posa Barcelona al món -com si no hi fos, ja- i perquè parla -una mica- en català. Una ocasió idònia per a recordar Joan Fuster: puix parla en català, vejam què diu. I el que diu, ja ho sabem, no gaire d'acord amb la majoria. El que resulta sorprenent és que els qui més soroll fan en contra, en el fons, acaben sent més papistes que el papa, i mai més ben dit, perquè li atorguen una efectivitat molt superior a la que de veritat té. Algú es pensa, per exemple, que l'extensió de la sida a l'Àfrica es deu a la condemna que l'església fa dels condons? Què més voldria el papa que tenir aquest ressò... Ni a l'Europa llatina, on -teòricament- té més requesta se li fa gaire cas. Que alguns es capfiquin tant pel que diu i deixa de dir, especialment en matèria de moral, és senyal de la importància que li donen i que ajuden -amb la seva oposició- a donar-li.

I, també avui, el qui fou president del govern espanyol, Felipe Gonzalez, reconeix que “va tenir l'oportunitat de volar -se suposa, doncs, que de matar- la cúpula d'ETA i que no ho va fer. I que es pregunta si va fer bé”. Així, amb totes les lletres. Aquest home s'adona del que està dient? S'adona que admet, amb una absoluta normalitat, que podia disposar de la vida d'unes persones, i encara es pregunta si va fer bé de no matar-les? Aquesta hauria de ser una de les diferències entre una societat democràtica i el terrorisme: els demòcrates no fan -no fem- aquestes coses. I el més greu és que, ara, la caverna se li tirarà a sobre... per no haver-ho fet.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada