dilluns, 21 de març de 2011

Nuclear? no, gràcies. I abans del terratrèmol tampoc!


L'accident a la central de Fukushima torna a posar en qüestió la viabilitat de l'energia nuclear. Deixant de banda -per caritat cristina, diríem- que ara no se senten els panegiristes habituals de l'energia nuclear segura innòcua i barata, convindria, per no caure en la mateixa indigència intel·lectual, no fer plantejaments de traç gruixut. Si tenim en compte que en l'actualitat més del 50% de l'energia consumida a Catalunya té origen nuclear (http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/384309-dependencia-nuclear-voluntaria.html) això vol dir que, per a prescindir-ne, o consumim la meitat que ara, o la traiem d'un altre lloc. I, segurament, una mica de cada.

Consumir menys, tenint en compte, a més, que molta energia es malbarata en el transport, vol dir sobretot canviar pautes de consum, i això és possible, però no és immediat. A l'Àrea metropolitana de Barcelona, el consum d'aigua ha baixat en 25 litres per persona/dia en els darrers 10 anys. Això vol dir mesures d'estalvi -a les llars, a les indústries- recuperació, renovació de les conduccions, i més cura per part de tothom. I noves fonts d'energia, assumint costos ambientals -que també en tenen- si són sensiblement menors que els actuals -i això no costa gaire- i, sobretot, molt més reversibles.

El mateix hem de fer amb l'energia, i fugir de solucions meravelloses de tipus personal, que són viables en casos concrets, però no generalitzables. Els plafons solars als terrats, per exemple -que s'han d'estendre, i molt!- no són la solució en blocs d'habitatges amb molta gent i poc terrat. O sigui, la ciutat compacta i sostenible que també defensem.

Vol dir, això, que cal actuar sobre molts fronts, admetent, a més, que cal actuar en bona mesura sobre realitats urbanes existents, que no podem substituir sense més ni més, i que això demana temps... a condició que comencem. Si volem tancar les nuclears quan acabin la seva vida útil -i creuem els dits perquè no passi res en aquest temps- no podem badar. Plantejaments industrials en el sentit de majoritaris, competitius, a gran escala, que no són incompatibles amb experiències i solucions personals, són el que necessitem per a pensar que, en deu o dotze anys, comencem a girar la truita de manera significativa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada