dimarts, 9 d’abril de 2013

Sobre càrrecs als consells comarcals, i més coses

Anem sabent més coses de la sempre postergada reforma del règim local, que ara –per compensar- ens arriba per partida doble, espanyola i catalana, amb l’afirmació de la consellera de Governació i Vicepresidenta –com allò d’aquell I d’Espanya i V d’Alemanya- que es respectarà escrupolosament la competència exclusiva de Catalunya en la matèria.
Un cop hem acabat de riure amb l’afirmació anterior, anem a algunes de les coses que hem sabut sobre el contingut de la reforma. La consellera vicepresidenta –o a l’inrevés, que no en sé l’ordre- afirma que, amb la conversió dels consells comarcals en consells d’alcaldes, s’eliminen 1.034 càrrecs remunerats. Pel que sembla, la consellera vicepresidenta no sap –o si ho sap, ho amaga- que la majoria dels consellers comarcals no són remunerats, de la mateixa manera que no ho és la immensa majoria dels regidors.  Potser vol dir dietes d’assistència? D’acord, però aleshores seria bo conèixer dades exactes.  Hi ha consells que paguen 40€ per assistència al plenari, i en fan quatre a l’any.  Equiparar això a “càrrec remunerat” només per aparèixer com la gran estalviadora em sembla un frau.
A més, aquest estalvi seria molt relatiu. Els consells comarcals passen a ser consells d’alcaldes, i desapareixen als municipis inclosos en una àrea metropolitana. Doncs això vol dir, comptant la fusió anunciada –que també n’haurem de parlar- 899 alcaldes. Canviem 1.048 consellers comarcals –no sé d’on surten aquests 1.034- per 899 alcaldes. Cobraran assistències pels plens del consell d’alcaldes? Cobraran els de la junta de govern (set membres) de les comarques amb més de deu municipis (37 comarques)?. Perquè això són 259 membres més, que sumats als altres vol dir 1.158, 124 més que els que la consellera vicepresidenta diu que elimina. Francament, tinc  una veritable curiositat per conèixer la memòria econòmica d’aquest projecte, si n’hi ha.
Clar que no és la primera vegada. En una compareixença al Parlament, anunciant aquests propòsits de reforma, la consellera vicepresidenta va parlar d’un estalvi al voltant de 1.000 milions d’€ per la reforma dels consells comarcals i dels ajuntaments. Anem a pams.  Els pressupostos liquidats dels consells comarcals de l’exercici 2009 –darrera dada publicada- sumen 755.530.834,52€. I els pressupostos liquidats del mateix període dels municipis de menys de 5.000 habitants –els susceptibles de ser afectats per aquesta reforma estalviadora- van suposar 1.601.284.785,93€. Tot plegat, una mica més de 2.300 milions d’€.
D’aquesta quantitat, de la qual es pretén, sembla (és a dir, a reserva de dades concretes) estalviar prop d’un 40%, caldria netralitzar les transferències internes. Cal tenir en compte que el conjunt d’ajuntaments –grans i petits- va rebre 12.118.013,86€ de transferències corrents i 1.519.482,76€ de transferències de capital dels consells comarcals, i, a la vegada, els va transferir 26.675.979,10€ i 9.866.373,03€ pels mateixos conceptes.
I, igualment, caldria tenir en compte les inversions, que se suposa que no es veurien retallades, si del que es tracta és d’estalvi corrent. Doncs bé, les inversions dels municipis de menys de 5.000 habitants en aquest període –sempre segons les liquidacions- van ser de 526.973.655,84€, i les dels consells comarcals, 51.640.718,99€. Només les inversions, sense comptar les transferències de capital.
D’on s’estalvien, doncs, aquests 1.000 milions €? Dels consells comarcals, segur que no, perquè no podem estalviar 1.000 milions si tots plegats, per tots els conceptes, en van gastar 755. Dels ajuntaments, que, si descomptem les inversions, van liquidar –per tots els altres conceptes- una mica més de 1.000 milions?
Francament, no m’acaben de quadrar, aquests números. Llegiré amb molt d’interès la memòria econòmica  de la llei, però ja d’entrada m’agradaria que no es fessin afirmacions d’aquest tipus sense dades. Necessitem serietat per a poder prendre decisions. No discuteixo la necessitat de racionalitzar l’organització territorial de Catalunya, i menys d’evitar duplicitats –per exemple, l’Estat...- però això s’ha de fer amb bases sòlides i no amb frivolitats i amb mitges veritats. Altrament, només s’alimenten discursos populistes que obren la porta a berlusconis, giligils, ruizmateos, i altres elements semblants.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada