Encara estupefacte per la notícia, ahir, de la
sobtada mort de l’amic Rafel Llussà. Geògraf, manresà instal·lat a Girona,
actualment degà de la Facultat de Lletres de la UdG, havia estat president de l’Associació
de Geògrafs Professionals de Catalunya, a principis dels 2000. Allí ens havíem
conegut, en els moments inicials de la constitució del Col·legi de Geògrafs a
Catalunya, i del pas de l’AGPC –que en fou antecedent i un dels motors- al
Col·legi. Aleshores va saber pilotar el canvi de rol de l’AGPC per a fer tàndem
amb el Col·legi i repartir-se els papers, una decisió que el temps ha demostrat
encertada. Encara fa poc més d’un any vam coincidir en una taula rodona amb
motiu del 25è aniversari de l’AGPC.
El treball amb en Rafel era fàcil, o almenys ho
va ser per mi els anys que vam coincidir. Un caràcter amable, gens cantellut, i una absoluta predisposició a les solucions i
a no complicar encara més les coses, tot plegat feia que les discussions fossin
mínimes, i les decisions llisquessin amb facilitat, sense asprors.
Tinc a les mans el llibre resum de la seva
tesi “Canvi industrial i projectes de
desenvolupament al Bages i al Berguedà, 1975-1998” amb una dedicatòria generosíssima.
Per a fer-se una idea de la seva generositat, només cal dir que aquest llibre
porta una introducció d’ell mateix on explica la gènesi del llibre; dues pàgines
i mitja, una de les quals dedicada íntegrament als agraïments a tothom, amb nom
i cognoms, qui el va ajudar d’una manera o altra.
Ens havíem retrobat a través de les xarxes socials,
i això ens permetia un mínim diàleg, fet de comentaris a notícies, i sempre, per
part seva, amb un toc de bonhomia, és a dir, propi de bons homes, que és el que
era, un home bo.
I ens ha deixat en plena feina, com a
professor, com a geògraf, com a degà, amb tantes coses per a fer, i amb tanta
capacitat per a fer-les. Rafel, una abraça tardana, i moltes gràcies per tot.
(imatge
manllevada del Regió7)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada