divendres, 3 de juny del 2016

I encara sobre els peatges de les autopistes

Serà perquè som en campanya electoral –de fet, fa anys que només som en campanya electoral- però la ministra de Foment s’ha despenjat afirmant que, quan venci la concessió de l’AP-7, l’autopista serà de franc. També s’ha expressat en els mateixos termes el conseller de Territori i Sostenibilitat sobre la C-32 i la C-33.

La mica de debat s’ha produït en uns termes que podríem anomenar pintorescos –la versió optimista- o directament vergonyants –la versió més real- especialment amb la intervenció excretada per un individu que fa funcions de diputat per Tarragona i que només obre la boca per menjar i per regalar les seves oïdes, encantat com està d’escoltar-se.

El que em sembla preocupant és aquesta mena de subhasta de peatges, electoralista i demagògica. No només pels problemes legals que poden tenir alguns peatges, sinó pel missatge que emeten: no hi haurà peatges. No puc estar-hi d’acord. Ens calen peatges, tot i que sensiblement diferents dels que tenim, però ens calen.

El peatge suposa que l’usuari paga part del cost de la infraestructura, i això em sembla just, especialment en un territori de pas com és Catalunya. Altrament, els costos de la infraestructura –que està amortitzada, però que s’ha de mantenir i millorar- són només a càrrec del contribuent, Independentment que en sigui usuari o no. N‘he parlat més cops, potser el més clar aquí


Entenc perfectament que allò que vol sentir la gent és que no s’haurà de pagar, i que això, en una campanya electoral –i quan la realització de la promesa és d’aquí uns anys- és molt llaminer. Però crec que estem ignorant o posposant un debat seriós sobre com es paguen i gestionen les infraestructures, i ens convé molt fer-lo i fer-lo bé, és a dir, amb dades a l’abast sobre què costa cada cosa i qui la paga. Potser ens convé més que tothom que passa per les autopistes –sigui contribuent català o no, i sobretot si no ho és- pagui una mica, que no pas que tots els costos els paguem només els contribuents catalans. Hi ha moltes coses inventades: l’eurovinyeta, per exemple.  No em sembla tan complicat d’entendre. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada