dilluns, 3 de juliol de 2017

CRT (ex-BCN World). Punt i seguit

Ara fa unes setmanes, van començar a sortir rumors sobre retirades de candidats a les llicències de casinos del CRT. Segons Eleconomista.es -un digital dirigit per un dels fundadors del Mundo, per a situar-nos pel que fa a la veracitat esperable- marxaven Melco i Hard Rock, i només quedava Perelada amb el grup de Singapur com a soci financer. La Vanguardia, una mica més seriosa -si més no en aquest tema- només deixava com a possible candidat -amb un peu fora, però- Hard Rock Cafè, però no Melco ni Perelada i el seu partner de Singapur.

Com sabem, finalment només s'ha presentat Hard Rock Cafè, que s'ha consagrat com el guanyador d'aquest singular -mai millor dir- concurs. És clar, si només s'hi presenta un, no hi ha massa dubtes. Ara cal examinar el projecte, veure si s'adequa a les exigències, i atorgar la llicència de casino. Però molt em sorprendria que hi hagués algun destorb. Potser algun element menor a esmenar, però segur que d'aquí 45 dies hàbils, com a molt, tot serà dat i beneït.

I ja està? Començaran les obres a finals del 2017 com diu un alt càrrec del Govern?. Doncs no és impossible, però caldria córrer molt.

D'entrada, cal comprovar que la proposta concreta de Hard Rock s'ajusta a les determinacions del concurs i del Pla director urbanístic, que ja m'imagino que sí. Després, caldrà procedir a la compra dels terrenys, i ja veurem per quin import es formalitza la compra. Amb això, el primer objectiu de tota l'operació s'haurà complert: la Caixa es treu de sobre 100 ha, amb un valor original de mercat molt baix, després d'haver-les revaloritzades. I, si després això fa llufa, la Caixa ja ha fet calaix i no hi ha perdut res. Al contrari. 

Com que qui no es consola és perquè no vol, la Generalitat -és a dir, tots nosaltres- ingressarà una picossada en l'impost de transmissions patrimonials. Si no vaig errat de comptes, un 11%. De passada, potser sabrem si l'opció de compra per valor de 110 milions d'euros era justa o no.

Després, però, caldrà tramitar el Pla de millora urbana previst al PDU. Per fer-ho senzill: com que el PDU no sabia quantes llicències hi hauria, ni com, els titulars de les llicències, es repartirien el pastís, va preveure que, quan se sabés això -una, dues o tres- caldria formular un Pla de millora urbana que, d'acord amb les determinacions del PDU -edificabilitat, alçades màximes, façana mínima, etc- concretés la proposta d'ordenació. Això va ser un encert, i celebro que fos recuperat després de la informació pública, quan la segona versió del PDU ho havia liquidat. Crec que és una garantia raonable de bona ordenació -o, almenys, de possibilitats de control d'una bona ordenació- en la mesura que el Pla s'haurà de sotmetre a informació pública.

Però, és clar, això vol dir, anant ràpid, un parell de mesos després que s'hagin adjudicat definitivament les llicències. També caldrà concretar els projectes d'urbanització, ja molt avançats al mateix PDU. No sé si tot plegat per a començar les obres a fi d'any. Ja ho veurem.

En tot cas, el fet que hi hagi un únic concessionari em referma en els dubtes que vaig expressar al seu dia sobre el fet que el sistema d'actuació sigui per cooperació per part del Consorci del CRT que, al seu torn, l'ha encarregat a l'Institut Català del Sòl.

En els casos de propietari únic -i ara sabem que així serà- el sistema d'actuació sol ser el de compensació, perquè no hi ha res a repartir: paga el mateix que és titular de tot. I, si es vol controlar l'obra de prop per part de l'administració pública, hi ha mecanismes suficients, però l'operació s'executa sense que l'administració hagi d'avançar diners o d'arriscar-se a entrebancs amb les empreses, o assumir retards en els pagaments dels titulars -en aquest cas, Hard Rock Cafè-. Entenc, doncs, que l'Institut Català del Sòl assumeix un paper que no té perquè fer. Espero que no ens hi enganxem els dits.

Una segona qüestió és si Hard Rock Cafè voldrà emprendre la totalitat de l'operació o anirà per fases prolongades al llarg del temps. Sembla raonable que sigui això darrer, però aleshores haurem de veure què passa amb totes les exigències d'infraestructures -sobretot les exteriors- que han estat dimensionades per la totalitat, i moltes de les quals no són trossejables. Pots materialitzar un 30% de l'edificabilitat, però no pots fer un 30% de rotonda o un 30% de vial. Hi haurà garanties? O com que es podria començar amb les infraestructures actuals, qui dies passa anys empeny, i queda penjat?

I també continuem sense saber -vaja, jo no ho sé, que no és el mateix- què passarà amb la parcel·la on es podrà materialitzar el 15% de l'aprofitament, que és de cessió obligatòria i gratuïta a l'administració actuant -el consorci del CRT- amb tot els usos possibles excepte el joc, i que, segons la llei, s'ha de destinar -la parcel·la o el que se n'obtingui per venda, o si Hard Rock Cafè ho paga en diners i no en parcel·la- a operacions d'habitatge protegit. De passada, ens podrien informar com van anar els compromisos en aquest sentit -habitatge protegit en concepte de les parcel·les d'aprofitament- pel que fa al Pla parcial 2, el dels 2.477 habitatges que continuen a l'espera. Seria un detall.

En fi, com podem veure, encara moltes coses per fer i per saber. No, això encara continuarà, em temo.

(I, de passada, hauré de canviar la imatge, que sempre ha estat aquesta, però ja està més que desfasada)


1 comentari:

  1. Gràcies per compartir les reflexions. Balancejades i prudents, com sempre.

    ResponElimina