Trapero, Mossos, i policia autonòmica (que no autònoma)

Encara paint la declaració de Trapero d’ahir al Tribunal Suprem, que no vaig seguir completa i només conec per parts (de manera que si alguna cosa contradiu el que digui aquí, ho accepto d’entrada).

No crec que fos fàcil el seu paper, ni durant els dies crítics del període 20 de setembre-27 d’octubre –mira, gairebé una quarantena, com les malalties!- ni ara mateix; ni per responsabilitat corporativa dels Mossos, ni per risc personal. Entenc que vulgui delimitar responsabilitats –que em sembla que tothom assumeix: “Faci el que hagi de fer”- i ho he dit en més ocasions, com quan es demana que el president del Parlament corri el risc de presó perquè uns altres es facin els herois des de la seguretat –ep, i la incomoditat també- de l’exili.

Però em queda el dubte de fins a quin punt els Mossos –o, més exactament, el seu comandament- poden prendre segons quines decisions que, al meu entendre, corresponen al comandament polític, és a dir, al Govern. Correspon al major dels Mossos decidir la conveniència d’una determinada política del Govern? Té tot el dret de qüestionar-la, és clar, però aleshores pertoca la dimissió, no la presa de decisions en contra d’aquesta política. Sé que el marge és molt estret, o, si voleu, la línia molt fina –també han d’obeir les ordres judicials, i això vol dir que hi han de ser, i que han de ser clares- i, per tant, que no se’ls pot demanar el que no toca. Però m’angunieja pensar que poden decidir què s’ha de fer i què no en un camp que pertoca al Govern, a la direcció política del país (i això demostra, per enèsima vegada, el caràcter polític de tot plegat i la impertinència de la via judicial).

Quan es va aprovar la llei de policia de Catalunya, que té el nom oficial de Llei de la policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra, recordo –trist privilegi de l’edat!- que un periodista força ignorant va parlar de “policia autònoma” i algú, potser el mateix president de la Generalitat, el va corregir: “policia autònoma no, policia autonòmica; la policia no és autònoma”. Doncs això, que no m’agrada una policia autònoma, sobretot perquè algun dia pot decidir coses que no m’agraden gens, coses que ha de decidir el govern que tingui legitimitat democràtica.

I a veure si acabem amb aquesta política ciclotímica. Fa uns mesos, Trapero era una mena d’heroi, Superman, capità enciam i no sé què més, i ara, per alguns, és una mena de traïdor, venut, Judes... Amb papers canviats segons si són hiperventilats d’aquesta o de l’altra banda del Cinca o del Sénia. En deu estar més que tip, pobre. 

imatge: By Generalitat de Catalunya, Attribution, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=62598266