Quan vaig tenir una activitat política
més intensa vaig tenir ocasió de tractar en Jordi Carbonell. Pels
qui no sàpiguen qui és, en Jordi va ser un dels puntals de
l’Assemblea de Catalunya, un intel·lectual -dels de veritat- al
servei de la cultura catalana, i persona implicada en
l’independentisme i en una concepció del món i una voluntat de
futur molt més d’esquerres que moltes que veiem ara. A més
d’això, una persona d’una afabilitat i educació exquisides i,
almenys per mi, un exemple d’integritat personal.
A
les seves memòries «Entre l’amor i la lluita», un llibre que més
aviat és la transcripció d’una sèrie d’episodis (estic segur
que, d’haver estat en condicions, ens hagués fet un llibre molt
més ric i molt més ben escrit) explica un episodi de la seva estada
a la Gran Bretanya, els anys 1948 i 1949, Diu Jordi Carbonell:
«A
Anglaterra hi vaig aprendre moltes coses, fins i tot amb la meva
llogatera del primer any, Mrs, Beaney. Era una conservadora radical i
antilaborista, de la qual dissentia en quasi tot, però un dia Atlee,
cap del govern laborista, va dir que Anglaterra importava carbó en
quantitats massa importants i això l’economia britànica no ho
podia aguantar; en conseqüència, s’havia de reduir el consum
elèctric. Per aconseguir-ho, va demanar que es descargolessin unes
quantes bombetes a cada casa. Veient que Mrs. Beaney descargolava les
bombetes que deia el govern, li vaig preguntar: «Però escolti, Mrs.
Beaney, vostè no és tan contrària al govern?». Ella em va mirar
completament sorpresa i em va dir: «Jo contra el govern sí que hi
estic, però contra el país no».
Ara
que estem passant moments difícils, seria bo que uns quants
soi-disant polítics i opinadors (alguns, més aviat vividors)
prenguessin nota de Mrs. Beaney. Sigui quin sigui el país que
prenguin de referència, o la ciutat, que de tot hi ha.
Avui,
amb aquest dia rúfol, convé una música més alegre. Les noces de
Fígaro han fet el seu fet. Cuidem-nos. Cuideu.vos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada