La Diada a Tarragona té dues parts molt diferenciades, i
força ritualitzades. Per una banda, l’acte institucional, organitzat per l’Ajuntament
de Tarragona, al monument -una modesta columna- a Rafael Casanova, al passeig
del mateix nom.
Fa molt de temps que penso que aquest acte, amb un protocol invariable
des de fa una pila d’anys -trenta-cinc?- demana a crits una renovació de formes,
llenguatges i continguts. És un acte carrincló, soporífer, avorridíssim, amb
tot els tòpics. El d’enguany no ha estat l’excepció. Però hi havia una novetat,
perquè, des del juny, Tarragona té un nou alcalde.
El més destacable del seu discurs ha estat la referència a l’emoció
que sentia per ser-hi, per primer cop, com a alcalde.
S’hagués pogut estalviar la referència, perquè era el primer
cop que hi era, i prou. En els sis anys que va ser regidor de Ciudadanos no va
fer-hi acte de presència. Suposo que, seguint la consigna del seu partit d’aleshores,
ho devia considerar un acte divisiu, segrestat pels independentistes, excloent,
i no sé què més.
L’acte ha estat exactament igual que sempre, com va ser els
dotze anys que Josep-Fèlix Ballesteros va ser alcalde pel partit actual de l'alcalde, primer amb ERC i finalment
amb el PP, que ja és flexibilitat. Es veu que si hi és ell, no és divisiu. En fi.
El segon acte és l’ofrena a Salvador Allende, organitzat per
l’associació que du el seu nom. Un acte emotiu -almenys per mi- i absolutament
inserit en la tradició tarragonina. En aquest acte, però, l’alcalde actual també
ha donat la nota. El seu discurs ha estat, els primers deu segons, en català, i
la resta en castellà.
Jo recordo perfectament que els anys anteriors els dos alcaldes
-Ballesteros i Ricomà- van fer les seves intervencions en català, amb absoluta
naturalitat i normalitat. Rubén Viñuales, però, creu que no, que el discurs s’havia
de fer en castellà. Una actitud absolutament provinciana, que pressuposa que la
comunitat xilena de Tarragona o, directament, els tarragonins i tarragonines que
érem a l’acte no és capaç d’entendre el català.
A més, l’acte d’enguany ha tingut un aire més internacional,
amb ofrenes d’una associació marroquina -amb una immensa ovació, després d’un
minut de silenci per les víctimes del terratrèmol- d’una associació de
centreamericans, i membres de la comunitat nigeriana, búlgara, italiana... la figura
d’Allende desperta la solidaritat internacional.
Però per a tota aquesta gent, el missatge de Viñuales és que
no, que són un espai a banda, que el català, la llengua pròpia de Catalunya -també
de Tarragona- no és per ells, que cal fer un apart i marcar distàncies. Suposo
que deu estar convençut que és una mostra de “bilingüisme bien entendido”; és a
dir, el bilingüisme de Ciutadans: una mica de català, com a mostra decorativa,
i la part important en castellà “para que nos enténdamos todos” i perquè hi ha
americans i, com tothom sap, els és impossible entendre el català per raons
genètiques. Una actitud paternalista i que vol mantenir la gent a banda. El català,
per a l’acte de la Diada; per a la resta, per la normalitat, el castellà.
Que no ens passi res, a Tarragona.
(Aquest és l’apunt 500 del blog, des del primer apunt del l'octubre
de 2010. 500 apunts, i 119.230 visitants, per ara. Moltes gràcies per la
paciència de la gent que segueix el blog)
(la imatge és de l’any 2019, que enguany no he pensat a fer-la)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada