dimecres, 8 de gener del 2014

Josep Domingo, canongí

Darrerament aquest pobre blog sembla un obituari. Ens ha deixat en Josep Domingo, una persona molt menys coneguda que d’altres de qui he parlat, però molt més propera personalment, més coneguda i tractada per mi, i  per això en lamento més la pèrdua.
En Josep Domingo era fill de la Canonja, un canongí militant com pocs. La complicada història de la Canonja ha fet que exercir de canongí fos, molts cops, una tasca a temps complet per a conservar arrels i tradicions, i per projectar-les al futur. Això va explicar aventures com la revista l’Estímul, de l’amic Raül Vilanova, o el mateix Orfeó Canongí, un temps dirigit pel company i amic Marcel Nolla.  
En Josep Domingo era fuster, de les darreres tongades de fusters ebenistes –com el meu germà-. Jo el vaig conèixer a través de Josep-Lluís Carod-Rovira, quan entre els dos em van enredar a aventures polítiques municipals a Tarragona –aleshores la Canonja formava part del municipi de Tarragona- i durant un anys hi vaig tenir un tracte sovintejat, que després es va anar espaiant, però sense perdre mai un afecte mutu i, per part meva –i espero que ell en fos conscient- un enorme respecte personal. Perquè en Josep va fer política com a servei, a partir d’unes conviccions, sense buscar ni tenir mai cap càrrec més enllà d’aquells orgànics que no volia ningú per estalviar-se maldecaps  i que ell assumia amb disciplina i exercia –potser, de vegades, de manera limitada- sempre amb una integritat i una honradesa personal i política exemplars.
En Josep va treballar intensament per a la recuperació de la independència municipal de la Canonja. Un cop em va dir que ell havia nascut oficialment a la Canonja i que esperava viure-hi i, quan arribés, morir-hi també oficialment. Ha mort havent guanyat aquesta independència, i esperant-ne una altra, per a la qual també havia treballat. Siguis on siguis, gràcies per la feina, per l’exemple, i per l’amistat, Josep.
(fotografia: façana de l'orfeó canongí -manllevada de www.tarragona21.cat- on ens havíem trobat força vegades amb en Josep. I ara m'adono que no trobo cap foto seva)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada