divendres, 20 de desembre de 2013

El Penedès, un cop més

Fa uns dies s’ha aprovat definitivament el nou Àmbit funcional territorial (AFT) del Penedès, amb la concreció de la part de l’actual comarca de l’Anoia que no s’inclou a l’AFT Penedès. Teòricament, el que pertoca ara és redactar el corresponent Pla territorial parcial, que això –l’àmbit de planejament- i no una altra cosa són els AFT, però, és clar, com que ja fa molt de temps que s’està fent passar bou per bèstia grossa, que es van fent fugides cap endavant i es practica l’embolica que fa fort, ja han sortit veus que reclamen ni més ni menys que una delegació del Govern, perquè, com tot sabem, l’objectiu de tot aquest procés no és –no ha estat mai- generar un àmbit de planejament, sinó una drecera per a la vegueria; és a dir, s’ha instrumentalitzat l’ordenació territorial –l’AFT- per a l’organització territorial. Ja en vaig parlar, d’això, al diari (el Punt del 2 de maig de 2008; lamentablement no el trobo a la xarxa) i en aquest mateix blog (aquí). I ara hi torno, perquè he estat còmplice forçós d’aquest darrer tram. Forçós perquè no ho he buscat ni demanat, i còmplice relatiu, perquè m’he negat a col·laborar-hi.

A la darrera sessió de la Comissió de Política Territorial i Urbanisme de la Generalitat (hi assisteixo en representació del Col·legi de Geògrafs)  es va presentar la proposta d’adscripció de vuit municipis de l’Anoia a l’AFT de les Comarques Centrals, i la resta de la comarca al nou AFT del Penedès. Aquest era un tràmit obligat, a partir del decret que regulava la consulta per a la definitiva formació d’aquest nou AFT, la creació del qual ve d’una llei específica.
Malgrat tractar-se d’un acte de tràmit, i sabent que seria aprovat –com ho va ser- vaig abstenir-me en la votació i ho vaig argumentar pel que suposa d’intoxicació i d’error. Intoxicació, en utilitzar eines i mecanismes de l’ordenació territorial per a finalitats de l’organització territorial. Es busca una institucionalització –una vegueria- del Penedès, i s’hi vol arribar a base de fets consumats des dels àmbits de planificació territorial, que tenen una altra lògica. I error, perquè voler planificar el territori de comarques com el Garraf a banda de l’espai metropolità és un immens error. Ara que finalment tenim una Pla territorial metropolità, el primer des dels temps d’Adam i Eva, i abans que hagi pogut desplegar el seu potencial d’endreça, el veiem dinamitat per la voluntat d’una organització territorial aïllada del seu context i, com a mínim, discutible. I, de ben segur, discutible només en el conjunt del territori.
La prova que és aquesta la intenció i no pas la d’ordenar el territori és que ha faltat temps per a reclamar una delegació del Govern, com a primer pas per a la descentralització en clau Penedès. Més enllà del criteri antiquat de la descentralització centrat en delegacions i serveis del Govern –que també és antiquat on ara ja hi ha delegacions- aquesta reclamació va en la línia de la frivolitat –o ignorància- amb què s’ha volgut argumentar la utilitat de la vegueria, per exemple argumentant (sic) que.la vegueria suposaria un augment del trànsit de contenidors al port de Vilanova i la Geltrú.  
En fi, embolica que fort. El és depriment és que em vaig quedar sol, a la Comissió, malgrat que algú més va intervenir dient que jo tenia tota la raó, i que, acabada la sessió, algunes persones més –fins i tot amb responsabilitats específiques dins la Comissió- també ho van reconèixer. I ara a veure qui és el maco que atura això

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada