dilluns, 12 de gener de 2015

"El que digui Mas"

No he escrit gaire sobre això que s'anomena el “procés”. No és que no m'interessi, al contrari, però he de reconèixer que em fa molta mandra. M'hi sobra gesticulació, que de vegades em sembla producte de qui es vol guanyar una credibilitat que la trajectòria no avala gaire, m'hi sobra grandiloqüència, i m'hi falta discreció, llevat que s'hi treballi amb tanta discreció que no sapiguem res (per exemple, en l'àrea internacional, m'agradaria que fos així). Però, en general, m'irrita -com en gairebé tot- aquesta barreja d'improvisació, cartes amagades, i suficiència.

I aquests darrers dies m'ha semblat absolutament impresentable el tripijoc de llistes sí però no així i segons com ja veurem. Em sembla que unes eleccions són imprescindibles, perquè el temps polític ha canviat molt, i cal que el Parlament reflecteixi la realitat del país, i que, a través d'unes eleccions, es pugui contrastar la majoria -o no- independentista. I això no passa per un caràcter plebiscitari o no de les eleccions, que no es pot decretar, sinó que ve donat pel context polític i electoral, i per com siguin llegits els resultats. I, per tant, per quina sigui l'oferta electoral. Les eleccions seran plebiscitàries sobre la independència si les ofertes són clares en aquest sentit, no si les llistes -aquestes maleïdes llistes tancades i bloquejades que encara tenim- són unitàries de dos, o si tenen un percentatge o no de persones no militants.

Estem segurs d'aquestes ofertes? I, més clarament, aquesta és la proposta de CiU? O només és la proposta de la C, però no de la U?. Aquest inversemblant vet als independents en una llista és extensiu a més llistes independentistes? Perquè no he llegit que es veti la presència independent a les CUP, que no si en volen o no, però que hi tenen tot el dret.

Francament, no em preocupa gaire com s'arriba al Parlament. Em preocupa més que sigui possible articular una majoria clara, de vots i d'escons, a favor de la independència. De dues de les opcions polítiques ara presents al Parlament no tinc cap dubte que aposten per la independència. Una altra, fa mans i mànigues per no aclarir-se, però almenys no pretén condicionar ningú. I una altra, l'actualment majoritària, ens ho hauria de dir clarament. Els vots, la majoria, serà clara si la proposta és clara i inequívoca.


I un apunt sobre les reaccions de hooligans presidencials a les xarxes. Aquestes reaccions acrítiques i entusiastes, sense mínimes argumentacions amb cara i ulls, em recorden un moviment polític que existia, fa força anys, a la República Dominicana, en suport de Joaquín Balaguer, un dinosaure supervivent de la dictadura de Trujillo. El moviment es deia “Lo que diga Balaguer”. Almenys no enganyaven a ningú. “El que digui Mas”?. Francament, ens mereixem alguna cosa millor.  

(foto extreta de www.elperiodico.cat)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada