Aquest estiu he fet una escapada, que
tenia pendent de fa temps, a Montpeller. M’agrada visitar ciutats,
i encara més si hi ha bones llibreries amb llibres que entengui.
Sense haver-ho programat, aquest estiu vaig llegir -també pendent de
fa temps- un llibre d’Artur Bladé, L’Exiliada, dietari de
la primera etapa del seu exili, que transcorre en gran part a
Montpeller. M’ha fet una mica de guia, malgrat els anys passats i
els moltíssims canvis a la ciutat. El Peyrou, l’Esplanade (ara
parc De Gaulle) la Comedie... això és com era, però poca cosa més.
Vaig
tenir curiositat de visitar la plaça Jean Jaurès. El personatge em
sembla d’un gran interès, representant d’una esquerra no
dogmàtica, profundament democràtica. A més, occità, si no
militant, sí exercent: és molt significatiu que els primers mítings
als obrers, a Tolosa, els «havia» de fer en occità, perquè si no,
els obrers no l’entenien bé... clar que parlem de finals del segle
XIX.
El
meu interès, però, era per comprovar si s’havia reparat el que
explica Bladé a L’Exiliada. Diu Artur Bladé:
«Els
estudiants de l’Action Française (monàrquics i feixistoides) amb
ganes d’aportar també el seu granet d’arena a la Révolution
Nationale han esmicolat, a cops de martell, un petit bust de Jean
Jaurès que es dreçava sobre una columna -més
aviat modesta- enmig de la
plaça que porta -o portava- el seu nom. Pot dir-se, doncs, que és
aquesta la segona vegada que el gran pacifista ha estat mort pels
violents.»
L’exiliada. pp. 382
Encuriosit, vaig buscar si encara
existia la plaça, i comprovar si el petit bust hi havia estat
reposat.
La plaça existeix, una plaça no
gaire gran, amb edificis del XIX d’aquells eixamples burgesos de la
tercera república. Ara és una plaça absolutament atapeïda de
terrasses de restaurants de menjar ràpid (com gairebé tot el casc
antic de Montpeller, una mica depriment i incòmode, la veritat). A
la plaça ja no hi ha la columna amb el petit bust, ha estat
substituïda per una estàtua a grandària natural (o gairebé). I a
l’estàtua, a més del nom de Jean Jaurès, una cita que diu:
«Copie de la sculpture en marbre
installée à Castres en 1924 oeuvre de Gabriel Pech. Bronze realisé
par la Fonderie de Bronze Lauregaise. Inaugurée par Georges Fréche
deputé-maire de Montpellier le 27 fevrier 1999»
La veritat és que jo hagués vist més
adequada una referència a reposar el que el feixisme va destruir, i
no una anodina referència a l’autoria material de l’estàtua, i
la corresponent llepada al deputé-maire que la va inaugurar. Suposo
que tothom té les seves prioritats. Potser abans del 1999 sí que es
va reposar la columna i el petit bust, qui sap. Clar que el
deputé-maire en qüestió era tot un personatge, anomenat sovint el
Le Pen de l’esquerra, i finalment expulsat del partit socialista
per unes declaracions racistes. Tot i això, Montpeller és ple de
referències a Georges Fréche: avinguda, estàtues, l’estadi de
futbol, i plaques als carrers i als equipaments inaugurats en trenta
anys d’alcaldia. Em recorda algú, però ara no hi caic...
L’important és que Jean Jaurès ha
tornat a Montpeller. Bentrobat sigui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada