Aquest cap de setmana ens
assabentàvem de la intenció de l’Ajuntament d’Altafulla de plantejar la
modificació dels límits del terme municipal amb Tarragona, i incorporar al
voltant de 70 ha de l’actual terme de Tarragona, amb el curs del riu Gaia com a
nou límit. També coneixíem la resposta de l’alcalde de Tarragona, que ho
qualificava d’ocurrència i deia que, si volen serveis, s’integrin a Tarragona.
Moltes coses. Com que sóc
tarragoní, i tinc una debilitat per Altafulla, i a més aquesta cosa dels límits
municipals m’interessa, no em puc estar de dir-hi la meva. I que consti que
tota la informació que tinc és la que he vist als mitjans de comunicació. Segur
que hi deu haver coses que no sé -i que estaré encantat que algú m’expliqui, si
vol- però, evidentment, parlo pel que conec.
En primer lloc, una qüestió de
formes. Diu l’alcalde de Tarragona que la primera notícia que ha tingut de tot
plegat és per la premsa, a partir de les declaracions de l’alcalde d’Altafulla.
Si és així, crec que és una badada immensa de l’alcalde altafullenc. En un tema
sensible com aquest -i us asseguro que n’és molt, de sensible, que ho he
patit!- s’ha d’anar amb peus de plom, i s’han de guardar les formes. No pot ser
que l’alcalde del municipi afectat se n’assabenti per la premsa.
Però tampoc em sembla acceptable
la resposta de l’alcalde de Tarragona. Diu que és una ocurrència, i fa la
gracieta de dir que, si volen bons serveis, que Altafulla s’integri a
Tarragona. I això no és de rebut. Sé que l’alcalde Viñuales, de vegades, diu
que ell és un noi de barri. En aquest
cas, més aviat ha semblat un xulo de barri. Un alcalde -almenys la mena
d’alcalde que vull per a la meva ciutat- no pot fer servir aquests arguments.
Rebaixa ell mateix la part de raó que té.
En segon lloc, el que m’interessa
més, les qüestions de fons. És pertinent demanar aquest canvi de límits?.
El primer que hauríem de
constatar és que els límits municipals -aquests i tots- tenen un altíssim grau
d’arbitrarietat i d’irracionalitat. Són molts els límits absurds, els
enclavaments -un tros d’un municipi dins d’un altre terme- o les disfuncions de
tota mena: un barri d’un poble al qual només es pot accedir des d’un altre
poble però no del propi, un carrer on una banda és un municipi i l’altra banda
un altre municipi, i tot de coses així.
El mapa municipal que coneixem és
herència d’una barreja de termes tradicionals -fets ves a saber com-
d’herències, de drets senyorials, o de dots matrimonials. A més, hem malmès la
poca lògica que podien tenir a base de nous creixements, amb urbanitzacions a
cavall de dos termes, o pobles que han exhaurit el seu terme. I també hem
trencat aquesta lògica amb infraestructures que parteixen paratges abans unitaris.
Tot plegat, aconsellaria una
profunda revisió per arreglar-ho, o, almenys, per a mitigar unes quantes
disfuncions. Això és tan de sentit comú, que la llei municipal i de règim local
de Catalunya estableix, va crear la Comissió de Delimitació Territorial, un
òrgan tècnic, al qual encomanava la funció de:
“28.3 D'acord amb el que
estableix l'article 27.3.c), la Comissió ha de formular les propostes de
modificació dels mapes municipal i comarcal que consideri necessàries, d'acord
amb els criteris establerts per les lleis.
Aquestes propostes poden servir
de base tècnica per a les iniciatives d'alteració o de modificació de termes
municipals o de demarcacions comarcals.
La Comissió s'ha de pronunciar
sobre l'actualització dels mapes i, si s'escau, formular cada deu anys les
propostes de modificacions que consideri convenients.”
Això, des del 1987, any
d’aprovació de la llei. Sabeu quants cops ha formulat aquestes propostes? Cap.
Ho havia de fer cada deu anys, i, per tant, el 2027 arribaria la quarta. Ni una.
És clar, quan es fa la política
de l’estruç i no s’afronten els problemes... acaben sortint de qualsevol
manera, com ara.
Vegem alguns casos de disfuncions
per arreglar.
Un cas de disfunció problemàtic
–no per ell, sinó per com ens compliquem les coses innecessàriament- és
l’enclavament de la Rovira de Baix, un tros del terme municipal de les Llosses
situat dins del terme municipal de Borredà. Ho podem veure en aquest mapa:
Aquest tros petit a la part de
baix forma part del municipi amb el mateix color.
I quin és el problema? Doncs que
les Llosses és a la comarca del Ripollès, i Borredà a la de Berguedà. O sigui,
que corregir això –un enclavament de 331 ha, on només hi viu (o hi vivia) una
persona- és canviar de comarca. Però, si això no fos prou, resulta que les
Llosses és província de Girona, i Borredà és província de Barcelona, i ja sabem
que les província són gairebé sagrades, i només es poden modificar per llei
orgànica de les Corts espanyoles. Resultat de tot plegat?. L’enclavament s’ha
quedat com estava, malgrat que tothom –veí, municipis, comarques, províncies i
Generalitat- estava d’acord amb el canvi.
Un altra mena de disfuncions
serien les sobrevingudes. Termes que no tenien cap problema, però que, per
l’aparició d’una gran infraestructura, queden modificats. En tenim un ben a
prop, entre Constantí i Tarragona. Vegeu aquest mapa:
Aquests dos petits triangles, un
a sobre i un a sota de l’AP-7, són un tros de Tarragona i un tros de Constantí.
Abans de l’AP-7, no passava res, però ara l’autopista –una línia de separació
molt més visible i efectiva que una delimitació sobre el mapa- genera una
situació en què, el sentit comú, aconsellaria una permuta entre els dos
municipis. Clar que no sé si l’alcalde Viñuales no suggeriria integrar
Constantí a Tarragona...
En tercer lloc, té sentit la
demanda d’Altafulla? Doncs sí i no. Seria raonable que el darrer tram del Gaià
fos el límit? Estaria bé. Cal modificar els límits? Fem una mica d’història,
també. Història recent: si allí hi ha veïns que reben els seus serveis
d’Altafulla, el primer que ens hauríem de preguntar és com és que hi són,
perquè allò és -hauria de ser, deuria ser quan s’hi van instal·lar- sòl no
urbanitzable, i no hi haurien d’haver estat. D’una irregularitat, surten
problemes així. Que la benzinera i el bufet d’Altafulla són en terme municipal
de Tarragona? Em sembla més una qüestió de nom que cap altra cosa. Que
l’estació de ferrocarril és en terme municipal de Tarragona?. Això és perquè,
històricament, l’estació era compartida -em sembla que encara es diu
Altafulla-Tamarit- i quan es va agregar el terme municipal de Tamarit a
Tarragona, l’any 1950, va anar amb el terme. Si ha de servir de consol,
l’aeroport de Barcelona és al terme del Prat de Llobregat... i el de Reus, en
bona part, al terme municipal de Constantí.
(i, per cert, en una premsa -no
recordo quina- es feia esment de l’agregació “imposada pel franquisme”. Certament
l’agregació es va fer perquè el franquisme ho va voler, que és el que passa als
règims autoritaris, però també ho va demanar l’ajuntament de Tamarit, que no es
va voler agregar a Altafulla perquè, aleshores, Altafulla era gairebé tan pobra
com Tamarit).
Vol dir tot això que no s’ha de
fer res? Al contrari, crec que s’hauria d’afrontar d’una vegada una reforma del
mapa municipal, si més no per a les disfuncions més evidents i que generen més
problemes. I crec que aquesta no ho és. Per als problemes adduïts, un bon
conveni entre ajuntaments, pel qual Tarragona -que és qui cobra els impostos
d’aquests veïns- compensi els serveis que realment presta Altafulla, seria més
que suficient. Si hi ha solucions senzilles, no ens compliquem la vida.
I si ens l’hem de complicar, que
sigui per coses que valguin la pena.
(imatge manllevada de TAC12, que espero que no s'enfadin)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada