Santa Tecla i la Mercè

No he estat mai militant d'aquest antibarcelonisme provincià i amb complex d'inferioritat que es pot trobar en determinats ambients de Tarragona. Crec que molt sovint serveix per amagar les pròpies mancances, entre les quals, sobretot, la de resolució i ambició que és massa freqüent a Tarragona. És des d'aquí, i també des d'una posició poc militant pel que fa a la festa major de la ciutat, que em rebenta la desatenció -per ser suaus- dels mitjans de comunicació nacionals -ni que sigui teòrics, com la vanguardia, que ja sabem quina és la seva nació- cap a Santa Tecla. Ens mengem cada any pàgines i pàgines, i imatges i imatges, de la Mercè i de les festes de Gràcia, però amb prou feines quatre ratlles de Sant Magí o de Santa Tecla. 

Unes festes que són molt més viscudes i molt més populars que la Mercè, però que han tingut la mala sort de coincidir en el calendari amb festes barcelonines. I no ho dic per desqualificar la Mercè ni Gràcia -ni Sants o la Patum, que tenen una mica més de sort que naltros, però no massa més-. Però em rebenta que aquesta ignorància persistent permeti alimentar els discursos casposos dels provincians tarragonins -que n'hi ha- i que mai no s'han queixat dels menysteniment -per no dir l'atac- persistent dels media espanyols. Clar que tenen molt assumit que la capital és allà, i que naltros som “provincias”. Potser ha arribat el moment de fer un toc col·lectiu -una pàgina facebook “jo també vull que Santa Tecla surti a tv3”?- a veure si se n'assabenten, i, sobretot, a veure si fan callar aquestes relíquies ràncies que tan bona salut tenen.