Ni fet a propòsit -o potser sí?- el mateix dia que els partits nacionalistes espanyols aproven la reforma de la constitució en un procediment opac, l'anomenat Tribunal Superior de Justícia de Catalunya -tres mentides en quatre conceptes- caragola una mica més contra el català. Res de nou, tot forma part d'un mateix procés implacable, amb alts i baixos, des de fa segles. Res de bo es pot esperar.
Que no ens hagi de sorprendre, però, no vol dir que no calgui reaccionar. I com diu en Joan Manuel Tresserres, amb el cap i no amb les vísceres, com malauradament fem massa sovint. Pertoca al Govern la responsabilitat de liderar una resposta, però això no vol dir que li descarreguem tota la feina. A veure si perdem de vista una mica aquesta actitud de “piove, porco governo” que, en el fons, respon a treure's les puces de sobre i a no assumir res de res. La societat civil també té un lloc, en això, i ni com a suplència de les institucions, ni com a competència. Potser és el moment d'una nova Crida, que aprofiti l'experiència de l'anterior.
En tot cas, el que tinc molt clar és que si la principal responsabilitat la té el Govern és a partir de la consideració que, per febles i migrades que siguin, són les nostres institucions, i que cal defugir els perills de la manipulació electoral i el tacticisme constant que tant de mal ha fet. Govern i oposició han d'estar a l'alçada, i això facilitarà que la societat civil també pugui fer la seva feina. Serà així? M'agradaria molt, però no sé perquè no n'acabo d'estar convençut...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada