Molta gent no ho recordarà, però a la dècada dels 80 va circular un d’aquells projectes més o menys patriòtics, liderats per un personatge com Josep Espar Ticó, capaç de muntar uns bolados quadribarrats, barreja de negoci i de barretina, que (ens) feien avergonyir a qui pretenia un cert sentit modern del país. Aquest projecte era un parc temàtic de la identitat catalana, i amb això ja es veu la incongruència perquè, si és una identitat real, el seu parc és el país mateix, i si s’ha de cenyir a un parc artificial, aleshores hem de repensar aquesta presumpta identitat.
Fos com fos, això d’Identirama –que així es deia la criatura- va anar avançant com era habitual amb els muntatges d’aquest tipus: apel·lant a la pàtria en forma de participacions dineràries. Del parc, és clar, mai més se’n va saber res, i del terrenys –no sé si adquirits o emparaulats- tampoc, més que l’Incasol es va ser seus els terrenys –o part- en una altra d’aquelles situacions confuses entre el que és públic i el que és privat.
Jo em pensava que això d’Identirama estava liquidat, però es veu que no. L’Ara d’avui publica un anunci –a la pàgina 19- de convocatòria de junta general ordinària. Això no tindria més importància, si no fos que l’anunci, publicat en un diari en català, i d’una empresa que tenia –crec que la volia tenir, si més no- una voluntat patriòtica, és publicat en espanyol. Creuen que els que llegim l'Ara no entenem el català? Segur que, entre els accionistes d'Identirama, n’hi ha d’aquells que van donant lliçons de catalanitat des de la superioritat moral. A la merda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada