dissabte, 1 de febrer de 2014

Al voltant del Pla general metropolità de Barcelona

Ara fa unes setmanes, l’AMB va donar el tret de sortida al procés de revisió del Pla general metropolità de Barcelona (PGM). Ho va fer en una trobada de tècnics –arquitectes, economistes, juristes, enginyers- per a reflexionar sobre com ha de ser el Pla director urbanístic (PDU) que ha de substituir el vigent PGM.

Cal aquesta revisió/substitució del PGM? Hi ha molts motius objectius per a dir que sí.

En primer lloc, el PGM data de 1976, i ha plogut molt des d’aleshores. El PGM s’ha anat desenvolupant, ha estat modificat dotzenes de vegades –majoritàriament modificacions puntuals, però modificacions- i hi ha noves exigències en matèria de mobilitat, de noves tecnologies, de tipologies d’equipaments, d’exigències ambientals- que, tot i que sovint hi han estat incorporades en aquelles modificacions puntuals, cal veure també en un sentit global.

També hi ha un planejament territorial –el Pla territorial metropolità de Barcelona- inexistent al moment de redacció del PGM i al qual cal adaptar-se, i que preveu la formulació d’un PDU en substitució del PGM. I això es veu reforçat per la llei de creació de l’AMB, que encomana a aquest organisme la formulació d’aquest planejament. Una AMB, a més, ampliada a 36 municipis en lloc dels 27 de l’antiga Corporació Metropolitana de Barcelona i del PGM vigent.

Tots els arguments, doncs, aconsellen aquesta substitució del PGM per un PDU. I, no obstant això, crec que cal ser molt prudents abans de tocar res.

Al capdavall, després de quaranta anys, i de dotzenes i dotzenes de modificacions, el PGM és perfectament reconeixible, i s'ha demostrat -es demostra, encara- molt útil per a interpretar i endreçar el territori que regeix. No confonguem canvis en la qualificació concreta d'un solar, absolutament menors, i assumibles, amb canvis estructurals -el paper de Collserola, les zones de renovació, els centres direccionals- i, sobretot, amb canvis de conceptes absolutament assumits com les zones i sistemes. Els conceptes i metodologies del PGM són prou vàlids i tenen encara molt de recorregut, i seria una irresponsabilitat menystenir-los només pel simple pas del temps, sense estar segurs que els podem substituir -podem?- per noves eines igualment útils. Es diu molt sovint “si funciona no ho toquis”. Abans de desmuntar el PGM, em sembla que caldria una reflexió sobre quins són els aspectes que realment no funcionen, i potser tindríem alguna sorpresa. El PGM pot tenir molta corda, encara. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada