La llei de BCN World al Consell de Garanties Estatutàries

He tingut ocasió de llegir la sol·licitud de dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que han presentat IC-V i CUP sobre el projecte de llei de BCN World (que no es diu així, però ja ens entenem).

Ni abans de llegir la sol·licitud ni després acabo de veure motius d’anticonstitucionalitat o d’antiestatutarietat (i disculpes pel palabro) en la llei, sens perjudici de discrepàncies de fons i d’haver observat –i analitzat aquí- afegits superflus. Però en tot cas és legítim acudir al Consell de Garanties, com també ho es considerar que això és filibusterisme parlamentari, i tampoc cal escarrassar-s’hi. Precisament una de les coses que també em molesten de tot aquest procés és la grandiloqüència amb què es presenten les posicions, ja sigui per a salvar al Camp de Tarragona de la misèria absoluta gràcies a una inversió filantròpica que cal agrair amb processons i tedèums, o ja sigui per a impedir la instauració d’una sucursal de l’infern de Dant a Vila-seca i a Salou. No fotem, que les coses tenen molts més matisos i cal triar el gra de la palla. És com he intentat fer les coses en aquest blog –no sé si he reeixit o no- a base d’argumentar i d’explicar a partir de quines dades i com han estat tractades.

No penso entrar a discutir fil per randa la petició de dictamen, que en molts casos s’escapa dels meus coneixements, però sí un punt que conec bé. Afirma la petició, a la pàgina 8, als fonaments jurídics del punt II (errades tipogràfiques incloses):

“És a dir, a la primera part d'una disposició del projecte de llei s'afirma el respecte i acatament de la planejament urbanístic existent -com no caldria dir-ho en una llei¡¡ sinó fons una llei "ad hoc", però seguidament s'estableixen -en la mateixa disposició- unes excepcions i limitacions: es fixa el volum de superfície edificable i encara que (i molt astutament) la construcció de la locacló està formulada en negatiu, la conseqüència és que si fins ara els metres quadrats edificables són 500.000, amb la modificació legislativa proposada (no pot superar el trenta per cent) passarà a 2.475.000 milions de m2, és a dir, cinc vegades més.

Per tant, el projecte objecte de debat preveu, primer, la redacció d'un PDU, i, segon, amplia en cinc vegades l'existent la superfície urbanitzable del centre recreatiu turístic de Vila-seca i Salou. Dues mesures que violen l'autonomia municipal.”

Això és una errada monumental, que desmereix en un text que pretén qüestionar l’ajustament d’una llei a la Constitució i a l’Estatut, i del qual hauríem d’esperar un major rigor.

Es confonen sòl urbanitzable i sostre edificable.

El sòl urbanitzable és la quantitat de terreny que pot ser urbanitzat. La llei, en aquest sentit, no modifica la situació ara vigent, i el limita al 30% de l’àmbit del Centre recreatiu i turístic. És a dir, 247,7 hectàrees, que és el 30% de les 825,7 hectàrees del CRT.

Sobre aquest sòl urbanitzable és on es pot situar el sostre admès. En aquest cas –fins ara; amb el futur Pla director no ho sabem- aquest sostre és de 0.06 m2 sostre/m2 sòl referits també a la totalitat del CRT. És a dir, 495.000 m2 de sostre edificable a situar en aquest 30%, en aquestes 247,7 hectàrees.

El 30%, doncs, no és referit a l’edificabilitat, com pretén el recurs, sinó al sòl urbanitzable.  Es podria donar perfectament el cas que hi hagués una edificabilitat menor en un percentatge superior, i també a l’inrevés, una edificabilitat superior a situar en només un 10% de sòl urbanitzable. De manera que la llei no quintuplica l’edificabilitat, perquè els 500.000 m2 que cita el recurs no són més que els 495.000 m2 d’edificabilitat arrodonits, no el sòl urbanitzable, que es manté inalterat en el 30% del CRT.

Això no afecta el fons del recurs, però denota una improvisació i un desconeixement que el desmereix. I també hi ha una altra afirmació que, al meu parer, no s’ajusta a la veritat. Diu:

“NO ES RESPECTA EL DEURE DE QUE LA COMUNITAT PARTICIPI EN LES PLUSVÀLUES QUE RESULTARAN DELS IMPORTANTS INCREMENTS D'APROFITAMENTS URBANÍSTICS EN TERMES D'EDIFICABILITAT l USOS ADMESOS. QUE LA LLEI CONCEDEIX DE FORMA ABSOLUTAMENT GRATUITA.

Com es pot veure en les disposicions impugnades d'aquest projecte de llei no es contempla com la comunitat -tant la local dels territori on s'ubiqui aquesta nova edificabilitat i els nous aprofitaments urbanístics, com el conjunt de la comunitat -han de rebre la part corresponent de les plusvàlues que es derivaran de la concessió dels brutals increments d’edificabilitat.”

No és cert perquè, per una banda, el projecte de llei diu:

“3. El pla director urbanístic ha d’establir, pels increments d’aprofitament, les reserves de sòl per a sistemes i de sòl amb aprofitament de cessió obligatòria i gratuïta que corresponguin, d’acord amb la legislació urbanística.”

És a dir, sí que preveu explícitament aquestes cessions gratuïtes derivades de l’increment d’aprofitament. No només els sòls de sistemes –viari, d’espais lliures, d’equipaments- sinó els sòls amb aprofitament de cessió obligatòria i gratuïta, que són els que corresponen a la participació en les plusvàlues. Podem discutir si amb aquestes cessions n’hi ha prou o si n’hi hauria d’haver més, en un sentit progressiu –i això correspon fer-ho a la llei d’urbanisme, no a una llei especial- però hi és.

I, en tot cas, el comentari adient –que jo vaig fer en un apunt anterior- és que el que diu aquest punt 3 és completament superflu, perquè es deriva de l’aplicació de la llei d’urbanisme. Si el projecte de llei de BCN World no ho digués, igualment s’hauria de complir.

Evidentment cadascú pren les decisions que creu oportunes –presentar el recurs- i amb els arguments que creu més vàlids, i el recurs diu moltes més coses, però aquestes dues, al meu parer, estan mal aplicades.