dilluns, 19 de maig de 2014

Sobre BCN World després del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries

Acabem de conèixer el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre la llei de BCN World, i ja hi ha comentaris per tots els gustos. Crec que mai un dictamen del CGE havia estat tan comentat als mitjans com aquest, i això que l'any 2013 el CGE va fer 20 dictàmens, i enguany ja en porta 13. Si algú no l'ha vist, és aquí.

Ja vaig dir, en un apunt sobre la presentació del recurs (aquí) que no em semblava que hi hagués possibilitats de tombar la llei. També hi deia, per una banda, que molts dels motius s'escapaven dels meus coneixements, i, per l'altra, que dues afirmacions del recurs, sobre temes urbanístics, em semblaven errònies. Tinc la satisfacció de comprovar que, sobre aquestes dues afirmacions, el CGE corrobora fil per randa el que jo apuntava.

Ara bé, que el CGE no hagi acceptat el recurs no vol dir que hagi avalat el projecte de llei al complet. Hi planteja dos seriosos dubtes; un sobre l'efectiva protecció dels menors al joc, i un altre sobre les previsions legals en matèria urbanística, que és el que m'interessa més (no perquè no m'importi el que passi amb els menors d'edat, només per deformació acadèmica!).

Diu el CGE que cal concretar més el nivell d'excepcionalitat del Pla director urbanístic que ha de regular el futur BCN World. Recordem que el projecte de llei modifica la llei de centres recreatius i turístics -és a dir, amb caràcter general- i, a la vegada, eximeix el futur PDU de BCN World -és a dir, amb caràcter particular- de complir les determinacions urbanístiques de la llei de centres recreatius i turístics.  El CGE diu que l'exempció és legal sempre que no sigui genèrica. Diu exactament:

“Consegüentment, entenem que aquesta operació de deslegalització, atès el seu caràcter singular, hauria d’estar subjecta a certs límits. D’una banda, no  ha d’afectar una matèria completa, sinó preceptes determinats; i, de l’altra, ha de ser adequada i proporcionada a l’objecte i a la finalitat que persegueix  el Projecte de llei dictaminat, sense anar més enllà del que sigui necessari  per a la seva consecució, tal com expressa el seu preàmbul («facilitar la  implantació de noves activitats relacionades amb el turisme de negocis,
congressos, convencions, comerç i activitats de joc i apostes»).

Cal, doncs, en nom del principi constitucional de seguretat jurídica, que el  legislador aclareixi quin és l’abast de la deslegalització que preveu l’apartat 1  de la disposició addicional segona que l’article 2 del Projecte introdueix en la  LCRT. A aquests efectes, ha de determinar amb precisió quins són els  preceptes que es deslegalitzen que, com dèiem anteriorment, haurien de ser  els necessaris per adequar l’ordenació urbanística de l'àrea afectada a les noves característiques del CRT de Vila-seca i Salou que resultin de
l'aprovació del present Projecte de llei. “

Per tant, resulta evident, al meu entendre, que cal examinar la llei 2/1989 de centres recreatius i turístics, i veure quines determinacions urbanístiques conté, i quines cal deslegalitzar o no, segons si s'ajusten a les noves característiques del CRT. Clar, ara caldria saber quines són aquestes “noves característiques” perquè fins ara només sabem que hi ha d'haver ressorts amb casinos -un màxim de sis casinos, però no un màxim de ressorts- i uns usos comercials, de centre de negocis, de convencions, i una anomenada BCN Smart City, que no sabem què és, ni si té relació, encara, amb aquells fantasmagòrics parcs temàtics que, com que no seran d'atraccions -perquè el projecte de llei ho prohibeix- no sabem què seran.

Què diu la llei 2/1989 en matèria urbanística? Doncs moltes coses. De manera resumida:

L'article 2 especifica que els usos esportius, comercials, hotelers i residencials tenen caràcter complementari. També aquest article, als punts e), f) i g), estableix la limitació de la zona hotelera i residencial -amb els serveis corresponents- a un màxim del 30% del CRT, amb una densitat màxima de 3 habitatges/hectàrea, i una edificabilitat residencial màxima de 0,06 m2/m2, i que l'àrea esportiva i d'espais lliures no serà inferior al 30% del CRT.

Els articles 7 i 8 fan previsions sobre com s'insereix el planejament del CRT en el planejament urbanístic municipal.

L'article 9 estableix les cessions i les garanties. A grans trets, d'acord amb la normativa urbanística de caràcter general.

L'article 10 estableix un règim singular per a la tramitació del planejament urbanístic, que ha quedat superat per la nova legislació urbanística.

I l'article 11 estableix el règim de les llicències, amb un interessant condicionament a l'efectiva consolidació de les diverses fases.

És a dir, des del punt de vista urbanístic, la llei de centres recreatius i turístics definia:

El què: els usos admissibles i les prioritats.
El quant: edificabilitats, densitats, i límits del sòl urbanitzable.
El com: procediments de tramitació i de llicències.

Aquets són els aspectes que la nova llei ha de dir si manté o si es deslegalitzen i es recondueixen al futur Pla director urbanístic. En quin sentit? Bé, això forma part de les prioritats polítiques de cada grup, que s’ha de fer responsable del que proposa. En tot cas, alguns comentaris personals.

1. El què. Amb motiu del memoràndum Melco-Veremonte, que citava la possibilitat de fer 5.000 habitatges (i erròniament contestat pel Govern com si aquests 5.000 fossin els possibles amb l’actual planejament, quan realment són 2.477) va ser dit, tant des del Govern com des del grup de l’oposició que li dóna suport en aquesta llei, que no s’hi preveien habitatges. Ara bé, si tan clar es té que no es vol que hi hagi habitatge, i en correspondència amb la llei vigent, que el limitava –en densitat i en edificabilitat- no costa res que la llei reformada estableixi, per al PDU de BCN World, que no hi haurà habitatge. Que l’edificabilitat residencial és zero. Ho faran?. Al capdavall, els usos principals han de ser els de parc temàtic d’atraccions –que ja hi és- mentre que els esportius, comercials, hotelers i residencial –i ara el de joc- tenen caràcter complementari. Podem dir que l’hoteler serà complementari si té 12.000 habitacions? Si fora de Port Aventura no hi pot haver atraccions, quin contingut tindran les àrees temàtiques de BCN Smart City? Perquè, si no poden ser atraccions ni residencials, només poden ser hotelers i terciaris. Hi ha prou mercat? Comercial? No estem construint una gran superfície comercial aïllada del context urbà, en flagrant contradicció amb el model comercial català que es vol protegir?. I, per acabar, també amb motiu del memoràndum citat el Govern va dir que el que s’hi deia "no es el planteamiento que el Govern tiene encima de la mesa". Això vol dir que hi ha un plantejament, i seria bo que, almenys en aquest aspecte dels usos prioritaris i complementaris, es fes més explícit a la llei.

2. El quant. El projecte de llei contempla mantenir la previsió que el sòl urbanitzable sigui, com a màxim, el 30% de l’àmbit del CRT. Aquesta precisió, doncs, ja hi és. Hi haurà algun límit d’edificabilitat en algun ús, com feia la llei de centres recreatius i turístics vigent? Quin? En quin ús?. I, si no –és a dir, si es deslegalitza- ens explicaran els motius?. I el mateix amb la densitat. El projecte de llei elimina l’article del decret 152/1989, que concretava, per al CRT de Vila-seca i Salou, els límits establerts per la llei. Però no en posa de nous, i se suposa que, si n’hi ha, els fixarà el PDU. No suposa això una desnaturalització del concepte del CRT establert a la llei 2/1989?

3. El com. És, potser, l’aspecte on la llei de centres recreatius i turístics ha quedat més superada, pel fet que, amb posterioritat, s’ha promulgat la llei d’urbanisme de 2002, i les successives –i espero que acabades!- modificacions, que ha introduït nous elements. Si de cas, m’agradaria posar l’atenció sobre una previsió de la llei que em sembla interessant, que és la previsió –article 11 de la llei- de progressivitat de l’adquisició dels drets –de fet, de les llicències- a l’efectiva realització de les inversions. Una mena d’assegurança que, en projectes de llarg abast, em sembla saludable, i que crec que caldria mantenir, adaptada al nou projecte.


Espero amb interès les esmenes que es presentaran per a fer efectiu el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Continuarem parlant de BCN World.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada