Càrrec de qui?

L’àlbum de cromos de l’Albert Abelló dóna molt de joc, pel que sembla. Sense voler entrar, ara, en una valoració del contingut –la tria és discutible, i les referències històriques força millorables- i encara menys de la confusió geogràfica –Tarragona ciutat? Província? Camp de Tarragona?- la picabaralla política, d’un recorregut tan curt com la intel·ligència de la campanya, ens deixa algun efecte col·lateral digne de ser comentat.

Ahir el tema va sortir al Parlament, que es veu que no té temes més importants per a tractar. I avui alguna premsa se’n fa ressò, i aquí és on volia anar. El diari el País (el seu) en fa una notícia, amb aquest titular:

“Destituït un càrrec de CiU per fer propaganda electoral a l’escola”

Segur? A la versió original del diari –l’espanyola, la catalana és una traducció- hi diu:

“Destituido un cargo de Enseñanza por repartir propaganda electoral en el aula”

O sigui, en català és un càrrec de CiU, però en espanyol és un càrrec d’Ensenyament. En què quedem?

Personalment, crec que no és cap càrrec, simplement és un lloc de treball, no sé si laboral o funcionari, i, si fos aquest darrer cas, ho seria per un concurs específic reglat com n’hi ha tants en l’administració pública.

És molt possible que la cap del Camp d’Aprenentatge hagi estat l’ase dels cops d’una relliscada d’Ensenyament. També es possible –però no ho sé- que hi hagi una relació de confiança més o menys ideològica entre la directora dels serveis territorials i aquesta persona, i com que molts d’aquests llocs s’encomanen en funcions i es triga anys i panys a convocar el corresponent concurs, qui dies passa anys empeny. Però això no vol dir que estiguem parlant d’un càrrec en el sentit estricte. Ja està bé de polititzar l’administració –que ja n’està prou i massa- fins i tot quan no toca. Pensar que tothom que treballa a l’administració, la que sigui, combrega amb el governant de torn és un flac favor a la immensa majoria de funcionaris que saben -que sabem- exercir amb professionalitat, al marge de les idees polítiques que tinguem.

Si anem titllant a tothom de “càrrec” i encara més de càrrec de partit, després no ens estranyem de les depuracions i de l’amiguisme. Potser que acotem els càrrecs als que realment ho són, que no són tants, i no confonguem el personal.