"Un film (3.000 metres)" de Víctor Català

La sorpresa d’aquest Sant Jordi ha estat, pel que sembla, l’èxit de la novel·la “Un film (3.000 metres)” de Víctor Català. Una novel·la de fa noranta anys, molt oblidada, i que Club Editor ha reeditat, i, pel que es veu, l’ha encertada.

Sé que el que explicaré ara no té massa rellevància, però em ve de gust. Fa més de trenta anys, al 1981, vaig sentir parlar d’aquesta novel·la, i precisament amb motiu del seu silenciament. Va ser en Jaume Vidal Alcover, professor al que ara és URV i aleshores era divisió VII de la UB a Tarragona, i en el decurs d’una taula rodona sobre crítica literària avui, organitzada pel difunt Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV.

Pels qui no ho sàpiguen, que deuen ser molts, aquest Institut depenia de la Diputació de Tarragona, i era el resultat del desmembrament de l’Institut d’Estudis Catalans per part del franquisme. A finals dels setanta i principis dels vuitanta va rebre un nou impuls, -diputació democràtica... tot el que tenen de democràtiques, que és una altra història- amb gent com en Francesc X. Ricomà i en Salvador-Joan Rovira, i va iniciar una etapa prometedora com a impulsor de recerca i divulgació cultural; sempre amb un to més acadèmic –al capdavall, és el que era- però que bona falta feia –i fa- a la província de Tarragona. Lamentablement, l’Institut fou liquidat per la Diputació l’any 1997 –val a dir que sense massa protestes- i tot això que hi vam perdre.

En tot cas, l’any 1981 la secció de literatura, sota la direcció d’Olga Xirinacs, va organitzar un debat, Crítica literària avui, amb la participació d’Alex Broch –per carta, a l’últim moment- de Jaume Vidal Alcover, Joan Rendé, i Joan Truadú, i en Josep-Lluís Carod-Rovira com a moderador. Puc donar fe que, avui, a Tarragona, un acte així seria una veritable sorpresa.

En aquest debat, en Jaume Vidal va citar aquesta novel·la de Víctor Català, i en deia:

“Fins ara s'havia proscrit una llarga novel·la de la Víctor Català que era “Un Film”. Ara resulta que també, ja em penso, començarem a poder-la llegir. però jo recordo que abans de morir-se, en Maurici Serrahima ja ens va dir: és que és veritat, en Manuel de Montoliu, un bon dia, va decidir que “Un film” era dolenta, i la gent va dir: Ah, doncs sí, deixem-ho estar. Ja varen trobar que era dolenta, no la van llegir mai més, enteneu?.”

Ho conec bé perquè, a més d'assistir a l'acte, vaig tenir cura de la transcripció publicada -d'on he reproduït el paràgraf anterior- i durant molt de temps podia recitar-ne trossos de memòria.

De manera que, Maria Bohigas, ja ho saps: fa trenta-quatre anys, en Jaume Vidal Alcover, que sabia de què parlava, ja qüestionava que “Un film (3.000 metres)” fos dolenta, i ho atribuïa a un crític tarragoní.

(imatge extreta de www.escriptors.cat)