Un debat professional sobre el PDU del CRT (o sigui, sobre BCN World)

Dissabte passat va tenir lloc, a Tarragona, una jornada sobre el Pla director urbanístic del CRT, Allò que abans anomenàvem BCN World. La jornada era organitzada per cinc col·legis professionals (Arquitectes, Economistes, Enginyers industrials, Enginyers de camins i Geògrafs) i va anar precedida d’una presentació del PDU a càrrec del director general d’Urbanisme, Agustí Serra, i de dos dels redactors, Josep Armengol i Jordi Salvat.

Impossible resumir tot el que s’hi va dir i veure, però sí vull fer algunes notes i reflexions.

S’agraeix la predisposició del director general i equip a venir, un dissabte al matí, a Tarragona (que, de Barcelona estant, sol ser llunyíssim). Moltes gràcies, doncs. Però personalment també hagués agraït dues coses:

Una: si saps el temps de què disposes –poc- ves al gra. No em sembla de rebut que dues terceres parts del temps es dediquin a explicar què és un PDU i perquè i com se fan, en genèric, i després l’exposició del PDU que ens interessa s’hagi de fer a corre-cuita. Si fos malpensat, que no en sóc, diria que va ser una tàctica dilatòria, però com que no sóc malpensat, diré que va ser un error de càlcul de temps.

Dues: la jornada volia ser un diàleg, almenys entre dues parts, els redactors del PDU, i els col·lectius professionals. Però per això cal que tothom vulgui dialogar. Parlar-ne és una cosa, però fer-ho és una altra. Que director i tècnics marxessin a la mitja part i no escoltessin la meitat de les ponències i res de res del debat és lleig.

Sobre el contingut, uns quants flaixos:

De la presentació per part dels redactors, em quedo amb el reconeixement que hi ha temes de mobilitat encara no resolts, i no menors, com és la confluència entre l’A7 i l’AP7, i els accessos al conjunt del CRT. També amb les contínues referències a “si es desenvolupa tot” que contrasten amb determinades eufòries –no per part d’ells, que consti- que hem vist per Tarragona. I també, és clar, amb la insinuació que potser caldrà una nova informació pública (amb el que això suposa de dilació).

De les intervencions dels col·legis, una preocupació general –llevat d’en Jordi Julià, amb un complicat doble paper de representant del Col·legi i de part interessada com a redactor de l’estudi de mobilitat del PDU- sobre els dubtes que genera el PDU.

Així, el representant del Col·legi d’enginyers va alertar sobre la capacitat real del conjunt d’infraestructures i serveis per a suportar tot el que suposa el PDU.

Jordi Sardà, del Col·legi d’arquitectes, va fer unes interessants reflexions sobre el real impacte territorial del PDU: la superfície de l’àrea dels Centres turístics integrats –els ressorts de casino i hotel, més comerç i terciari- és tan gran com el nucli històric de Valls, entre els torrents i la via del tren.

Joaquim Margalef, del Col·legi d’economistes, va plantejar seriosos dubtes sobre la sostenibilitat econòmica del projecte i sobre l’encaix en el model turístic de la Costa Daurada.

Josep Oliveras, del Col·legi de geògrafs, va posar l’accent en l’impacte paisatgístic i en els dèficits de participació i governança que han envoltat tot el procés de presa de decisió (i una explícita referència elogiosa a aquest blog; moltes gràcies!).

Jordi Julià va voler acotar el seu paper, en dues direccions. Per una banda, contextualitzar el PDU dins les infraestructures de mobilitat del Camp: moltes, però inconnexes. Per l’altra, la seva funció de donar solucions al problema plantejat per una proposta concreta.

Finalment, el debat amb el públic va fer palès un parer general sobre les expectatives generades sense una base d’estudis sòlida, la poca profunditat d’alguns aspectes del PDU (com ara l’encaix en el sistema productiu de la zona o en la xarxa viària), la poca cohesió social del territori del Camp de Tarragona i la dificultat de la seva governança territorial, l’escassa participació dels actors del territori durant el procés l’elaboració del PDU i les incerteses envers un model basat en les expectatives generades al voltant del joc i del capital financer.

Lamento que l’acte comptés amb una repercussió mediàtica nul·la –no conec quina difusió se’n va fer des dels organitzadors- però em va semblar un debat necessari, segurament amb retard, i que va saber recollir, des del punt de vista professionals, molts dubtes dels que genera aquest projecte.

Continuarem.