BCN World a Catalunya Ràdio

Ahir vaig ser a Catalunya Ràdio per a parlar de BCN World, amb l'amic Joaquim Margalef, també professor -en aquest cas d'economia- a la URV, amb la diferència que ell en sap molt més que jo. El que va donar de si el programa, ho podeu jutjar vosaltres mateixos aquí. 

El format de la ràdio, basat en l'oralitat, demana frases curtes i més o menys contundents, i això no és el que més m'agrada, avesat com estic -o almenys m'ho sembla- a voler puntualitzar, matisar, i oferir totes les dades que reforcen o justifiquen les meves afirmacions i opinions. Qui hagi tingut la paciència d'anar llegint aquest blog ho haurà pogut comprovar.

Suposo que aquestes ganes de contrastar les dades, d'assegurar-se de les fonts, de comprovar que el raonament no falla, em vénen en bona mesura de la formació universitària. Allí vaig aprendre a treballar amb rigor -si més no, tinc present que alguns professors ho intentaven- tot i que també fora de la universitat, dec molt a l'exemple d'en Salvador-Joan Rovira -ho vaig escriure aquí - que sempre m'ha semblat un model de rigor i de serietat en el treball acadèmic.

Això ve a tomb perquè, sobre BCN World, el diputat Carlos Castillo ha dit (trec la cita del www.delcamp.cat, si és errònia ho corregiré ipso facto): “Qualifica de «teories universitàries» i «tocar poc la trinxera» l'actitud de les organitzacions i partits ara mateix més bel·ligerants amb BCN World, com ICV-EUiA, la CUP o ERC. “

Com que m'he arribat a significar sobre BCN World -i dic “sobre” i no “contra” malgrat un sentit crític, perquè, tot i que ho respecto, no he compartit mai el posicionament de la Plataforma Aturem BCN World- i com que un dels qui sí s'ha posicionat en contra és el company de la URV Sergi Saladié, m'he donat una mica per al·ludit.

I, realment, em sorprèn aquest qualificatiu de “teories universitàries”. En Carlos Castillo és advocat, i, per tant, ha passat per la Universitat. No sé què ensenyen a la facultat de Dret, però vull creure que també ensenyen a tenir en compte les dades, a ser honest amb la investigació, fins i tot quan el resultat -si les dades s'han treballat de manera honrada- no és l'esperat, a no fer salts en el buit i pressuposar coses; tot plegat, propi del mètode científic i que, poc o molt, és el propi del món universitari, inclòs el Dret.

N'he vistes poques, de trinxeres. Sobre això, Castillo diu: «Jo estava en contra del projecte, però quan era regidor de Campclar i en totes les reunions em preguntaven on podien deixar el currículum per treballar-hi vaig canviar d'opinió».

Castillo ha estat regidor d'urbanisme de Tarragona, i segur que sap els ritmes d'execució de l'urbanisme. Sap que, si el PDU de BCN World s'hagués aprovat l'any passat, encara trigaríem ben bé un parell d'anys a veure obres, perquè cal tramitar i aprovar el Pla de millora urbana dels Centres turístics integrats, i els corresponents projectes d'urbanització. Cal urbanitzar, executar la urbanització externa, especialment la relacionada amb la mobilitat. Cal fer els projectes d'obres, obtenir la llicència -potser allí no trigaran tan com a Tarragona- i, aleshores, començar. I per tant sap -o hauria de saber- que la veritable irresponsabilitat ha estat generar falses expectatives de treball. No entro ara a analitzar de quina mena de treball i en quines condicions. Simplement assenyalar que, en el millor dels casos, parlem d'anys d'espera. Deixar creure que això és d'avui per demà és jugar amb les necessitats de la gent, i això em sembla, com a mínim, una frivolitat. En un apunt de fa uns dies demanava una mica més de serietat en parlar de BCN World. Hi torno.

(foto extreta del web de la Corpo)