Ara fa uns dies hi ha hagut una mica de
rebombori mediàtic per la visita que gent de Podemos i de la CUP van fer, fa
força mesos, a Venezuela. Sectors conservadors i cridaner van posar el crit al
cel, denunciant no sé exactament què però, en tot cas, desqualificant aquesta
visita i alertant d’un suposat perill de contagi ideològic o d’identitat de propòsits.
Resulta curiosa aquesta reacció per la visita
de membres de partits legals a un país amb el qual es tenen relacions
diplomàtiques i que, a més, no va ser cap secret. Entenc que cadascú és lliure de
visitar qui vulgui, si el visitat també ho vol, i que, sobre polítiques
concretes, ja veurem si hi ha identitat o no i, en tot cas, decidirà la
ciutadania votant, que per això som demòcrates (ho som, oi?).
Afegeixo que a mi se m’acuden molts llocs més interessants
que Venezuela per a fer turisme polític, no només per una profunda diferència
amb aquest règim populista, també per motius estètics; el meu concepte de
societat democràtica casa més aviat poc amb moltes formes i expressions d’aquest
règim, però, en tot cas, això és una qüestió personal.
Ara bé, com que sembla que això de qualificar
opcions polítiques en funció de les companyies és a l’ordre del dia, fem-ho amb
tothom. L’individu que acompanya l’encara ara president del govern espanyol a
la foto que il·lustra aquest apunt es diu Viktor Orban, i és el primer ministre
d’Hongria, país que pertany a la UE. Aquest individu ha recargolat la constitució
del seu país per a construir una democràcia absolutament restrictiva, i ha
construït un sistema electoral a mida, amb un redisseny dels districtes electorals
i un canvi de normes per assolir grans majories, de manera que amb el 44,5%
dels vots té el 66,8% dels escons. Ha manipulat el sistema judicial i ha
jubilat un munt de jutges que no li eren fidels, i promou el restabliment de la
pena de mort, entre d’altres barbaritats.
Rajoy no va anar a Hongria a visitar aquest
element. El viatge va ser el contrari, perquè el Fidesz, el partit de Viktor Orban,
és membre del partit popular europeu, i per això va participar al congrés d’aquest
partit celebrat a Madrid a l’octubre passat.
És a dir, que no es tracta de visites d’estudi
o de cortesia o de turisme polític. Es tracta de socis dins d’un mateix partit
europeu. No sé quines relacions o quina identitat ideològica hi pot haver entre
Podemos, la CUP i el partit de Maduro, que no sé com se diu. Sí se que el
Partit Popular espanyol té relacions orgàniques i deu compartir moltes coses
amb aquesta formació semifeixista que governa Hongria. I això em sembla molt
més preocupant i perillós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada