dimarts, 19 de gener de 2016

Banc d'Espanya a Tarragona, biblioteca, i com no es fan les coses

L’eterna qüestió de què fer amb determinats edificis de Tarragona (sobretot de què fer; es parla molt menys, per no dir gens, de com fer-ho) té un nou episodi amb l’edifici que abans ocupava el Banc d’Espanya. Pendents encara de tenir algunes idees clares sobre necessitats, ara s’obre un nou debat sobre què fer al Banc d’Espanya, i així continuem fent entrar el clau per la cabota: no discutim sobre què necessitem, i després sobre on ho posem, sinó que encetem un debat d’ocurrències sense dades.

El Diari de Tarragona, incansable en la seva cursa per un alt nivell de desinformació i d’inanitat informativa, ha demanat l’opinió dels lectors. I, com sol passar en aquesta mena de fòrums oberts via digital, han rebut un nombre important de ximpleries i de comentaris pretesament graciosos.

D’entrada cal dir que és saludable –necessari i tot- que les decisions en matèria d’equipaments públics s’obrin a la ciutadania. La participació, donar la veu a la gent, és –sortosament- vist cada cop més imprescindible. Benvinguda, doncs, l’oportunitat de participar. Però benvinguda si està ben feta. La participació, com tot, s’ha d’aprendre, i té les seves regles. No és admissible obrir debats falsos, sense donar a informació necessària i sense plantejar totes les variables del problema. Entre una tecnocràcia hermètica i incomprensible, aïllada de la gent, i la barra lliure sense dades, hi ha mecanismes –ben coneguts- per a la presa de decisions participada i amb garanties. Per a qui vulgui saber-ne més, pot consultar aquesta publicació del CADS però n'hi ha moltes més.

Anem a l’objecte de debat. Biblioteca al Banc d’Espanya sí o no?.

Comencem amb unes dades.

A Tarragona, d’acord amb les previsions del Mapa de lectura pública de Catalunya, ens pertocarien una biblioteca central (que inclou la biblioteca central urbana, la comarcal i la provincial) i tres biblioteques locals de proximitat. Aquesta previsió es basa en dues variables: la població, és a dir, el nombre d’habitants, i el poblament, és a dir, com estan distribuïts aquests habitants al territori. De tots és sabut que Tarragona té una estructura municipal fragmentada, amb barris populosos separats del centre, i això s’ha de reflectir en els equipaments.

Els equipaments existents són insuficients. Tenim una biblioteca central que s’ha quedat petita, i una biblioteca de proximitat, que ara –fa molt poc- sembla que es vol instal·lar a l’actual Mercat municipal de Torreforta.

Com sabem que la biblioteca central és insuficient? Doncs perquè hi ha un estàndard bàsic dels equipaments bibliotecaris, en funció del tipus de biblioteca i de la població a la qual ha de servir. No hi ha un estàndard universal; de fet, la IFLA (International Federation of Library Associations) en una publicació sobre el servei bibliotecari, editada pel Col·legi oficial de bibliotecaris-documentalistes de Catalunya (la podeu veure aquí) diu el que segueix:

“La quantitat d’espai d’una biblioteca pública depèn de factors com ara les necessitats pròpies de cada comunitat, les funcions de la biblioteca, el nivell de recursos disponibles, el volum de la col·lecció, l’espai disponible i la proximitat d’altres biblioteques. Com que aquests elements variaran de manera significativa segons els països i els diferents tipus d’edifici, és impossible proposar unes directrius universals per a l’espai que cal per a una biblioteca pública. S’han elaborat estàndards locals, com en els exemples d’Ontario, al Canadà, Queensland, a Austràlia, i Barcelona –incloses als apèndixs–, que poden ser útils en el procés de planificació.”

L’estàndard local que cita la IFLA va ser fruit d’un treball conjunt del Departament de Cultura de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona, al 2006-2007, i és la base del Mapa de Lectura Pública de Catalunya.

Si pensem en el Banc d’Espanya com a seu de la biblioteca central que necessitem, els estàndards de biblioteca central per a Tarragona són els següents: una superfície de programa (la útil amb efectes bibliotecaris) de 3.900 m2, i una superfície total (que inclou els accessos, els sanitaris, els serveis comuns, etc) un 30% superior, és a dir, uns 5.070 m2. I això com a mínim, per a les ciutats de 100.000 habitants.

Ara bé, l’edifici del Banc d’Espanya té una superfície útil de 2.771 m2. Amb prou feines la meitat. I això sense entrar, ara, en la distribució d’aquests 2.771 m2, força complicada.

Davant d’això, és clar, hi ha l’opció de fer una biblioteca petita, de proximitat, que, per a una àrea d’influència d’uns 40.000 habitants, necessitaria una superfície de programa de 1.600 m2 i una total construïda d’uns 2.080 m2. Hi cap, i fins i tot pot créixer una mica, si és que la distribució interna de l’edifici ho permet, que em sembla que no. Ara bé, no sé si aquesta és la prioritat. Perquè, amb això, continuarem tenim una biblioteca central petita i una de proximitat... a pocs centenars de metres de distància l’una de l’altra.

També hi ha l’opció que s’havia dit en algun moment, de fer un edifici annex al Banc d’Espanya, al jardinet que té al darrera. Però això, al meu parer, suposa:

- Trencar la perspectiva del Banc, com a edifici exempt, amb l’afegit d’un cos d’edificació. I modificar un edifici protegit.
- Perdre un dels pocs espais enjardinats que tenim al centre de la ciutat
- Com que els jardinets són zona verda, caldria modificar el POUM i –atenció!- compensar la pèrdua de la zona verda (més la que correspon a l’increment d’edificació) amb una superfície i funcionalitat equivalent (o sigui, busca 200 m2 –no crec que en tingui més- lliures al centre de la ciutat, expropia’ls, paga’ls...).

Tot plegat, no sé si és el que més ens convé. Potser que primer pensem quines biblioteques ens calen, i com han de ser, i després busquem exactament on posar-les. I que ho pensem amb una certa ambició, no fos cas que ens quedi petita al cap de quatre dies (tot i que no deixaria de ser una bona notícia!). Per a posar un exemple, la biblioteca provincial de Girona –i tenint en compte que l’estructura urbana de Girona és molt diferent- té més de 7.000 m2 de superfície.

La gent ha de saber tot això? No d’entrada, però si volem saber la seva opinió, hem de facilitar la informació necessària per a prendre decisions. A participar s’aprèn participant, i tot i que no n’hem tingut massa ocasions, en la història recent de Tarragona, seria bo que ens poséssim les piles i comencéssim a fer-ho millor. La gent no és tonta, i si les coses s’expliquen, es donen les dades necessàries, i s’entaula un diàleg obert sense prepotències i disposat a entendre’s, surten coses positives. Però si simplement es pregunta sense solta ni volta, desconeixent de què es parla, només obtenim ocurrències. I ja n’hem tingudes prou i massa.


(foto extreta de commons.wikimedia.org) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada