Bego, uns comentaris

La regidora de Tarragona, i portaveu del grup municipal socialista -i persona amb qui tinc bona relació personal, que consti i que duri- publica, de fa poc, uns minivideos sobre temes de la ciutat. Bego sempre ha estat molt activa amb les noves tecnologies -que ja no són tan noves- i això no ens ha d'estranyar, va en la seva línia. Que faci això, ara, si jo fos malpensat, podria voler dir que vol ser califa en lloc del califa, però com que no sóc malpensat, ho entendré només com les ganes de comunicar coses, cosa normal tenint en compte la seva professió.

En el darrer video -el podeu veure aquí-  Bego demana, al nou President, que s'ocupi, també, de tres temes més tarragonins, tot i que amb matisos: model industrial -a partir de la crisi de Covestro, a Tarragona- pesca -també per la problemàtica del peix blau, especialment a Tarragona- i el tema ferroviari a la ciutat (estació, enllaços, etc).

D'entrada, dues apreciacions. M'agradaria que el to del video -més que no pas expressions concretes- no fos senyal que s'encomana d'aquell caspatarragonisme antibarceloní d'alguns que darrerament sembla que són molt amics seus, gairebé socis. No només és una cutrada, és també un error. Posar Tarragona de cul a Barcelona -i, de fet, al marge de Catalunya, perquè aquests amics seus d'ara no solen aixecar mai la veu contra el que ve de més lluny i de cap a l'oest- és un error tàctic i estratègic, i senyal de debilitat i de manca de confiança en la ciutat. El nostre problema de manca de pes específic als centres de decisió de Catalunya no és cap persecució ni menyspreu de fora, és un problema de manca de vertebració social de Tarragona, de manca de societat civil, de manca de lideratge, i de manca de relat de ciutat i de territori, i fins i tot de concepció de territori, entès com a complicitat i cooperació i no com a confrontació i voluntat de superioritat envers uns altres, que només fa que amagar les debilitats.

I una segona. El model industrial no és un tema tarragoní. Malauradament, deslocalitzacions, ero i tancaments n'hi ha a tot arreu. Que ara hi hagi un cas que ens toqui de prop -que de cap manera hem de menystenir- no vol dir que siguem únics o especials. I el mateix amb la pesca, que va més enllà de la ciutat de Tarragona.

Però, a més, els temes triats -que són importants- palesen la insuficiència de l'autogovern català. Poca cosa hi pot fer, aquest i qualsevol govern de la Generalitat autonòmica. Temes que vénen fortament condicionats per decisions europees -i ja sabem qui s'asseu al Consell Europeu, que és qui mana de veritat: els estats- o que directament depenen de l'Estat. Us sona un tal ADIF? És la propietària i gestora de l'estació cutre de Tarragona. No és la Generalitat. I és qui té la responsabilitat de tirar endavant el corredor mediterrani o el tercer fil, que sembla que fan una carrera a veure qui arriba més tard.

De manera que, Bego, encertes en els temes, però t'equivoques de destinatari. Si vols, podem parlar de més coses: la nova biblioteca provincial (i també central urbana de Tarragona) que ha de pagar el Ministeri de Cultura; el Museu Arqueològic -de titularitat estatal, encara- o la manca d'autonomia real del Port de Tarragona -que pertany a una cosa que es diu Puertos del Estado, amb seu a la portuària ciutat de Madrid-. Ja veus si n'hi ha de coses. O també un finançament just per als ajuntaments -llei espanyola d'hisendes locals mediante-. I també, això sí de casa, i ja ara, bones escoles públiques a la ciutat, una política diligent d'habitatge públic, concertada amb els ajuntaments, o més coses. Aquí ens hi trobaràs. Per a la  resta, potser que anem pensant en un estat propi. 

(foto manllevada del seu facebook, esperi que no s'enfadi)