La Llibreria de la Rambla

A Tarragona ens hem llevat avui amb una molt mala notícia (bé, ahir ja se sabia, però avui és quan surt a tot arreu): ens quedem sense la Llibreria de la Rambla.

En un país on tot és més (de vegades menys) del que és, on tenim un autogovern que és poc govern i menys auto, on tenim un club que és més que un club, la Llibreria de la Rambla, a Tarragona, era –és- més que una llibreria. De fet, totes les llibreries –les de veritat- són molt més que una llibreria.

A la Tarragona asfixiant dels anys seixanta, que una colla de tarragonins amb empenta i il·lustració tiressin endavant aquell negoci va representar una alenada de llibertat. No sé si valorem prou unes quantes iniciatives que vistes avui potser fan riure, però que van suposar esquerdes en el mur del franquisme.  El Club de Joves, l’escola PAX, la Cooperativa Obrera, l’Òmnium Cultural, la Llibreria de la Rambla... qui en vulgui saber més, que llegeixi l’imprescindible –i deliciós- dietari “Viure a Tarragona” d’Artur Bladé, que, a més, llegirà una de les millors proses catalanes contemporànies.

I val la pena assenyalar que una bona part d’aquestes iniciatives va ser obra de persones de la petita burgesia tarragonina –no sé si en tenim de gran, la veritat- il·lustrada, professional, viatjada, llegida, que, d’haver volgut, hagués pogut col·locar-se al tardofranquisme, però que es va comprometre amb el país i amb la llibertat. Molts noms els trobaríem després a l’Assemblea de Catalunya, i encara després en opcions polítiques diverses, amb un bagatge democràtic i de compromís amb el país que contrastava amb molts aprofitats de darrera hora, conversos, o nouvinguts –ni que sigui per motius generacionals- ignorants d’aquest passat i autoproclamats expedidors de certificats de catalanitat i de progressia.

La Llibreria de la Rambla ja no havia de complir algunes d’aquestes funcions de suplència, però el caràcter de llibreria, d’aplec de llibres, de prescriptor de lectures, de dinamitzador cultural, sí que el feia, i el feia bé. Les presentacions de llibres –encara ara, el proper 20 de juny, Montserrat Tura i “República pagesa”- les taules rodones, ajudaven a fer creure que hi havia vida cultural a Tarragona, ara llastimosament reduïda.

El que el franquisme, amb multes, entrebancs i censures, no va poder; el que la pressió immobiliària –l’edifici, una petita joia amb elements modernistes, va estar a punt de ser enderrocat (i, cal dir-ho, la llibreria no va ser gaire respectuosa amb l’edifici)- tampoc no va poder, ho pot ara el mercat. La llibreria no pot resistir l’exorbitant lloguer, que ja veurem si algú pagarà i si no acabarem perdent-hi tots:  la llibreria, sense local; la ciutat, sense llibreria; els propietaris del local, sense llogaters.

Ens trobem aquí amb diversos factors: la crisi comercial de Tarragona, que sembla que no sap adaptar-se als nous models comercials, i això hauria de fer pensar tothom, administracions públiques, però també el sector; la pressió immobiliària i la indefensió d’una llei d’arrendaments urbans que no atén a raons; la debilitat de l’ecosistema cultural tarragoní, ara encara més dèbil, amb només tres llibreries grans (o dues –Capona i Adserà- si tenim en compte que Abacus és tota una altra cosa).

Respondre a aquests problemes ha de ser alguna cosa més que queixar-se i culpar l’Ajuntament –que és el que ja comença a passar-. Segur que hi ha responsabilitats municipals, però no només. No és l’Ajuntament qui posa els preus als locals comercials, ni qui legisla en matèria d’arrendaments urbans, ni qui pot fer que la gent compri llibres (vaja, si la gent hagués comprat molts més llibres, potser haguessin aguantat, no ho sabem).

Sigui com sigui, un tros més del paisatge tarragoní que desapareix. Plega, també, l’experiència de remenar llibres, d’encomanar coses, de trobar-t’hi amb gent i petar la xerrada, d’assistir a presentacions de llibres, d’aturar-se als aparadors i patir amb aquell bé de Déu de llibres per llegir que no atraparàs mai, o de mirar una vegada i una altra, amb enveja gens dissimulada, aquella magnífica testa del Capità Haddock que hi ha a la rebotiga.

Gràcies per tot, Llibreria de la Rambla. Us trobarem a faltar. 

(imatge: el logo deliciosament noucentista de la llibreria)