Històries de l'Anella Verda de Tarragona

 

Sempre que parlo de l’Anella Verda de Tarragona dic, en un moment o altre, que el pare de la criatura és en Toni Bara. Ho faig no només per un estricte respecte a la veritat, també perquè, com que hi vaig tenir un cert paper en un moment donat, no vull que ningú es pensi que em vull penjar cap medalla.

Aclarit això, també és cert que entre el 2007 i el 2010, mentre es cuinava el POUM de Tarragona, hi vaig tenir un cert paper, al costat de més gent, començant per l’aleshores regidor Sergi de los Rios, i precedit per un treball de síntesi i de proposta, a partir de l’impuls de l’Óscar March, que es va fer públic el 2005 o el 2006, no recordo.

En els treballs de formulació del POUM, aquells anys, vam batallar per introduir-hi el concepte d’Anella Verda, i preparar el terreny per a un tractament i desplegament posterior. Jo mateix vaig redactar els articles de la normativa del POUM que ho feien, però poc després vaig plegar de l’Ajuntament, i ja vaig perdre la pista de tot plegat, i a partir del 2011 també qualsevol contacte o possibilitat d’intervenció. I des d’aleshores tampoc ningú em va preguntar o consultar res de res.

Al llarg dels anys, l’Anella Verda ha estat reivindicada, objecte de desig, atacada, objecte de propostes.... de tot. Potser val la pena explicar una mica amb quin propòsit vaig fer el que vaig fer aleshores.

Per començar, descartar qualsevol previsió explícita de futur planejament global de l’Anella Verda. Recordo alguna conversa informal amb la regidora -o potser la tècnica, ja no ho sé- de medi ambient, que demanava quan s’encarregaria la redacció del pla de l’Anella Verda, i jo li deia que no n’hi hauria, de pla.

La proposta era molt més oberta. Partíem del fet que l’Anella comprèn una multiplicitat d’espais: forestals, agraris, periurbans, litorals -la idea era que comprengués també una “anella blava” amb les platges- o fluvials; també amb una relació diferent amb els nuclis urbans, inclosos espais verds urbans. Aquesta diversitat de situacions aconsellava deixar oberta una pluralitat d’instruments, molt més flexibles en àmbit, contingut, i forma, per adaptar-se a la pluralitat de situacions i d’objectius específics, en el marc de l’objectiu concret de protecció de l’Anella. Per altra banda, haver fet la previsió d’un pla al POUM hagués paralitzat qualsevol activitat en aquest àmbit fins que no fos fet el pla. I, a més, fa molt temps que desconfio d’aquests plans omnicomprensius, generals, que pretenen resoldre o regular-ho tot. La realitat sempre va més ràpid i és més complexa que qualsevol pla, que no pot preveure-ho tot. Més val tenir objectius i criteris bàsics clars, i deixar moltes portes obertes.

A  més, cal tenir en compte que la gran majoria de l’Anella Verda és propietat privada, i com que no crec que a ningú se li acudi d’expropiar-ho tot (una fortuna i un maldecap!) cal plantejar-se cooperacions públic-privat. Ja sé que molta gent associa això a pràctiques insanes, del tipus privatització dels guanys i socialització de les pèrdues, però no té perquè ser així. En aquests casos, recordo la circular que Michel Rocard va fer al seu govern, donant pautes de com fer les coses, que es resumien en “L'acció de l'Estat ha de passar de la gestió directa al “fer fer”; del “fer fer”, a la incitació; de la incitació a la definició de les regles de joc”. Crec que hi ha un enorme camp a córrer, en aquest sentit. Per exemple, acompanyant i ajudant a fer, on calgui, plans d’explotació forestal; o bé facilitant la continuïtat o el relleu generacional d’activitats agràries. La millor protecció és la utilitat, sempre que sigui compatible -millor, afavoridora- de la protecció.

Per això la Normativa deia:

“2. Aquests sòls seran objecte de gestió per part de l’Ajuntament, de manera específica, directa o indirecta, en la forma que es determini, d’acord amb els següents principis:

- Preservar l’Anella Verda com a espai lliure al servei de la població, amb una gestió sostenible dels recursos, de manera integrada. Aquesta gestió integrada anirà dirigida a assegurar la connectivitat ecològica, paisatgística i social de l’Anella Verda, i podrà fer propostes en àmbits externs que facilitin aquests objectius, especialment als àmbits costaners i als sectors del sòl urbanitzable adjacents, que, no obstant això, es regiran perles seves regulacions específiques.

- Generar pautes d’ús d’aquests espais en benefici de la ciutadania, des del punt de vista educatiu, cultural, esportiu, turístic i de lleure.

- Facilitar la gestió sostenible dels espais naturals, d’acord amb els objectius generals de l’Anella Verda, en concertació amb la propietat privada.”

Com es pot veure, permet una gran varietat d’intervencions a partir d’un nexe comú, i a la vegada és un mandat, una empenta de “coses a fer”, tenint en compte que el planejament és força eficaç en allò que no deixa fer, però molt menys en allò que vol fer.

Amb aquest objectiu, també vam començar a tirar endavant algunes iniciatives encaminades a tenir un bon coneixement de base de l’espai. Sempre he pensat que aquest coneixement és imprescindible per a programar qualsevol iniciativa amb una mica d’ambició. D’aquesta manera, vam aconseguir fons europeus -FEDER o alguns altres, no recordo- i vaig poder fer que encarreguessin -a través de l’enyorada Teresa Milà- l’inventari de camins al Rafael López i al Xavier Campillo. En paral·lel, vaig intentar documentar legalment tota l’Anella Verda, per a saber amb què ens trobaríem qual volguéssim actuar en alguna part. Això volia dir -o almenys així ho entenia i intentava jo- identificar totes les finques: cartografia, propietat, càrregues, situació urbanística, afectacions, referències cadastrals, etc. Una feinada immensa, però, al meu entendre, necessària per no tenir sorpreses més endavant. Malauradament aquest cop no vaig poder moure la pesada maquinària municipal i això no va ser fet, malgrat que formava part del projecte per al qual havíem obtingut fons europeus. Després, ja vaig marxar, i no se què va passar.

Ara, amb motiu de la proposta dels camps de futbol a llevant (en vaig parlar AQUÍ) hi he tornat, i observo que la clau AV, prevista a la Normativa, no es va transcriure mai -o jo no ho he sabut trobar- a la cartografia del POUM, de manera que la previsió normativa és paper mullat. Si no és així, a més que m’alegraria molt, agrairé la correcció i que em diguin on trobar-ho.

No soc ningú per dir què s’ha de fer amb l’Anella Verda en el futur POUM de Tarragona -bé, sí, soc ciutadà de Tarragona, que ja es prou- però m’ha semblat interessant explicar tot això, per si pot fer algun servei.

imatge: un dels documents de treballs quan preparàvem la proposta