dimecres, 9 d’abril del 2025

Apunts d'urbanisme tarragoní (13): el trasllat de la Laboral

 

He de començar dient que, en aquest tema, no sóc neutral (de fet, en cap: una cosa és l'objectivitat, basar-se en fets, tenir l'honestedat de no sostenir allò que els fets et desmenteixen, i una altra un pretès situar-se per sobre del bé i del mal. S'ha de prendre partit). No sóc neutral per la senzilla raó que, a la Laboral, hi vaig estudiar durant quatre anys. Em conec molt bé la casa i tot els topants, i hi vaig passar molt bones estones -clar, era jove...- i això, segurament, fa que la vegi d'una altra manera que no pas la gent que la coneix de passada.

Sembla que el trasllat de la Laboral, plantejat molts cops, ara va seriosament. Recordo que a finals dels vuitanta, encara amb l'alcalde Recasens, hi hava mig lligat el trasllat, aquell cop a expenses del port, i com la moció de censura ho va avortar tot. En tot cas, és inevitable. Les condicions de seguretat, per sort cada cop més exigents, anaven fent inviable -o més difícil- el manteniment dels serveis, i la pressió del polígon i del port era cada cop més gran. Especialment el port, que, amb l'eina del pla d'espais portuaris, podia anar-se menjant l'espai a miquetes (i ja ho havia començat a fer).

Ara, sembla, hi hauria una operació amb la CLH -l'antiga Campsa- per a traslladar-hi les instal·lacions que ara té a la riba del Francolí (per cert, espero que aquest cop algú pensi en demanar l'informe “a l'autoritat competent en hidrocarburs” -que ningú no sap ben bé qui és- no fos cas que ens torni a passar el mateix que amb el POUM anul·lat!). I el destí de la Laboral seria aquella terra de ningú que hi ha entre Bonavista i Torreforta.

Ara bé, sobre aquest concepte “trasllat de la Laboral” hi pot haver una certa confusió. Recordo que allò que s'havia acordat fa gairebé quaranta anys era el trasllat dels diferents centres educatius, de tal manera que no es perdés cap plaça escolar, però no necessàriament el trasllat de “la Laboral”. I és que, efectivament, a la Laboral hi ha ensenyaments de secundària i de formació professional, però hi ha moltes més coses: des de tallers per a la FP, fins a residències, passant per un conjunt de camps d'esports magnífics (hi recordo una pista d'atletisme, on suava per a fer els mil metres, però en un estat excel·lent -la pista, no jo-). Hi ha també un teatre impressionant. Allí hi havia vist la Nit de Sant Joan, de Dagoll-Dagom, a més del treball entusiasta i d'altíssim nivell del grup de teatre de la Laboral, dirigit per Arturo (i no recordo el cognom) amb un Calígula, de Camus, excepcional, fet pel bon amic -ara actor professional- Joan Raga. Però també hi vaig veure la Batalla d'Alger, de Gillo Pontecorvo, i la Batalla de Xile, de Gustavo Littin. Sempre he pensat que no ho hem aprofitat mai prou, a Tarragona. I, sobretot, la Laboral és també un pulmó verd impressionant,

Traslladar la Laboral, doncs, hauria de voler dir no perdre uns quants llençols en aquesta bugada. No hauríem de perdre -o, en tot cas, hauria de ser el menys possible- aquest conjunt de serveis de qualitat, inclòs l'espai verd. Quan, en un planejament general, s'ha d'afectar una zona verda, cal substituir-la amb una nova zona verda, de superfície i funcionalitat equivalents. Sé que no és exactament el mateix, sobretot jurídicament, però m'agradaria que formés part del trasllat.

Clar, no serà -no seria- del tot fàcil. L'espai on hauria d'anar té una sèrie de servituds, especialment de seguretat, que no ho fan fàcil, i seria bastant difícil d'empassar que motius de seguretat aconsellin el trasllat... a un espai també amb problemes de seguretat. Caldrà -caldria- filar molt prim, però no hauríem de deixar que això obligui a comprimir en poc espai el que ara és un equipament ampli, generós, i de qualitat. Avui, en un debat sobre el POUM, el regidor d'urbanisme ha dit que hi hauria la possibilitat d'ampliacions, com una mena de vaga promesa -més vaga que promesa- que les coses anirien per aquí, però, com que ja tinc una edat, no me'n refio, i si això no queda ben lligat d'entrada -al POUM, però també als tractes a fer- em temo el pitjor.

I, també, m'agradaria que es conservés alguna cosa, de la Laboral. És una molt bona mostra de l'arquitectura dels cinquanta, que es començava a treure el monumentalisme feixista de sobre, i començava a recuperar els llenguatges de l'arquitectura moderna que el GATCPAC havia portat a Catalunya, en plena sintonia amb una Europa progressista, els anys trenta. M'agradaria que es conservés, almenys,  l'edifici del menjador -el de la foto- i la plaça  (sense la plaça no tindria sentit!).

Si acabem perdent tot això, si ens quedem sense mostres de l'arquitectura moderna, si ho acabem substituint per una adotzenada i atapeïda arquitectura funcional sense personalitat, no haurem traslladat la Laboral, l'haurem perduda. Ens ho podem permetre?

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada