Sobre els solars oferts per a 21.000 habitatges

 

Acabem de conèixer el resultat de la crida del Govern a oferir solars susceptibles d'acollir habitatge protegit. D'entrada, més de sis-cents solars, amb un potencial de més de vint-i-un mil habitatges. Déu-n'hi-dó. Alguns comentaris.

D'entrada, deixar clar que tot el que permeti mobilitzar sòl per habitatge protegit i facilitar un augment de l'oferta d'aquest tipus d'habitatge em sembla positiu, sobretot en temps d'emergència habitacional. Que es pugui engegar un mecanisme de cooperació entre el Govern i el món local, i amb participació -discreta, això sí- del sector privat, també em sembla una passa en la bona direcció.

Però hi ha alguns elements a comentar. Bàsicament dos:

En primer lloc, que ara caldrà examinar la real viabilitat d'aquests solars. Per una banda per les condicions en què es troben. Segur que tots estan disponibles del tot? Em temo que, quan es baixi al detall, sortirà algun -alguns- solar que encara té pendent acabar la reparcel·lació, o que no ha resolt tot el tràmit del polígon d'actuació, o que té una càrrega... res que no s'hagi trobat qualsevol ajuntament que hagi fet operacions de sòl. No passa res.

Després, que qualsevol oferta de sòl ha de contemplar també la variable situació. La demanda, la urgència, és on és, i no és igual arreu. En aquest sentit, algunes ofertes -que cal valorar positivament, això sí- em sembla que tindran un recorregut discret. Que a Molló s'hagin ofert tres solars, a Lluçà dos més, o a Flix també dos, està molt bé, però em temo que el problema habitacional en aquests llocs -especialment a Molló i a Lluçà- és diferent. Parlem de poblacions petites, on segurament caldria entrar més en mobilitzar habitatge buit i/o en rehabilitació. La Catalunya buidada necessita d'unes altres eines. I a Flix... un municipi que ha perdut mil set-cents habitants en trenta anys -que és més del 30%- crec que no té un problema de manca d'habitatge, sinó de qualitat i disponibilitat de l'habitatge existent.

Però em sembla que tot plegat també posa de manifest uns altres problemes, més estructurals. Els solars que els ajuntament han posat a disposició de la Generalitat -i torno a dir que això em sembla positiu- formen part, majoritàriament, del patrimoni municipal de sòl i habitatge. Un patrimoni, per cert, que els municipis declarats de demanda acreditada han de fer públic al Registre de planejament urbanístic de Catalunya, de manera que un buidat exhaustiu d'aquest Registre ja hagués pogut detectar molt d'aquest estoc (i també detectar els municipis que no compleixen amb la seva obligació de transparència, per cert).

Però els municipis que tenen patrimoni municipal de sòl i habitatge venen obligats a usar d'aquest patrimoni per a operacions de sòl i d'habitatge protegit, ho du la llei d'Urbanisme, a l’article 160.5:

“5. El patrimoni de sòl i d’habitatge dels ens públics es destina a les finalitats següents:

a) Preveure, posar en marxa i desplegar, tècnicament i econòmicament, l’expansió de les poblacions i la millora de la qualitat de vida.

b) Fer efectiu el dret dels ciutadans a accedir a un habitatge digne i adequat.

c) Intervenir en el mercat immobiliari per a abaratir el preu del sòl urbanitzat i facilitar l’adquisició de sistemes urbanístics.

d) Formar reserves per a protegir i tutelar el sòl no urbanitzable.”

Per tant, la pregunta és: si ja ho tenien, perquè no ho havien fet servir? Que encara no fos mobilitzat és comprensible en sòls recents, però n'hi ha que tenen parcel·les des de fa dotze o quinze anys. Si aquest sòl no s'ha mobilitzat, pot ser per manca de mitjans o per falta de ganes. Els mitjans, es podien buscar -via Incasol, o simplement subhastant, i destinant el rendiment a les operacions previstes- però retenir solars durant tant de temps no és admissible. I si els mecanismes amb els quals un ajuntament pot mobilitzar el sòl obtingut són feixucs -i segur que ho són- aleshores potser caldria una revisió per a fer-ho més àgil. I si, simplement, no ho han volgut fer, aleshores potser cal buscar un mecanisme que forci (sempre que sigui compatible amb l'autonomia ocal, és clar) o animar les oposicions i la societat civil a exigir-ho del govern local de torn.

Però això es refereix a solars públics, i hem vist que també n'hi ha -pocs, però n'hi ha- de privats. La casuística pot ser amplíssima, però sempre he pensat que l'existència de solars sense edificar, si no tenen cap complicació (inclosos en un polígon, amb disputes entre hereus... el que sigui) posa de manifest que el mecanisme previst, el registre de solars d'edificació forçosa, no funciona. Hi ha qüestions materials, és clar: suposa destinar-hi uns recursos, que segurament es recuperaran al cap d'un temps, però que no sempre hi són. Però és un mecanisme ineficient, i convindria una revisió a fons per a fer-lo més àgil.

En fi, que ara hem identificat una part del patrimoni municipal de sòl que, si tot va bé -toquem fusta- acabarà complint el que estava previst, però s'ha posat de manifest que no tothom feia els deures, i que potser els deures estaven -estan- mal plantejats. Ens hi hauríem de posar.