Sobre el Pla de protecció i ordenació del litoral, amb una coda sobre la Savinosa

 

 

S’ha iniciat el procés participatiu per al Pla de protecció i ordenació del litoral (PPOL). N’he tingut notícia per l’avís del company i amic Xavi Vila, que sap que això m’interessa (també sap que això dels processos participatius no em mereix massa confiança, quan són aquells festivals de post-it de coloraines i gomets, però això és una altra història).

En tot cas, això vol dir que arrenca la formulació i tramitació del Pla, previst a la llei 8/2020, del 30 de juliol, de protecció i ordenació del litoral. Que el Pla -amb tota la feina prèvia que s’hi ha fet, segur- vingui al cap de cinc anys i mig, no és una bona notícia. La parsimònia amb que es fan aquests documents (del pla territorial parcial del Penedès, se’n va acordar la formulació l’any 2014, i l’avanç el 2024!!!!) va en detriment de la seva credibilitat, autoritat, i vigència (la realitat va molt més de pressa!).

No vaig seguir massa la llei, quan es va fer, però el fet que un dels seus pares fos l’amic i company Josep M. Aguirre em tranquil·litza, perquè sé que és persona solvent i amb sentit comú. De fet, la llei venia a continuar -no sé si culminar, perquè això no s’acaba mai- una línia que podríem fer començar amb els dos PDU del sistema costaner, els anys 2005 i 2014 (molt més reeixit el primer que no el segon). El PDUSC va ser la primera eina per a protegir la costa, o, millor, el que quedava de la costa, i, per tant, un pla reactiu i protector, basat en “no deixar fer” i en la lògica aquella del “sòl no urbanitzable” que es definia per negatiu. (Parèntesi: sempre he pensat que el PDUSC i la culminació del planejament territorial són un actiu immens dels governs tripartits, tan maltractats -de vegades, però no sempre, amb raó- i molt poc reivindicats).

Desprès d’això -molt més després- va venir el PDU dels sòls no sostenibles, que ja anava una mica mes enllà, en una política proactiva, que va desclassificar com a urbanitzables i retornar a no urbanitzables uns quants centenars d’hectàrees. Això va ser molt important, perquè, d’alguna manera, ja era més proactiu, i invertia un procés urbanitzador, tot i que latent.

Ara, amb la llei de protecció i ordenació del litoral, es fa un pas més, més proactiu, més de fer coses i no tant -que també, inevitable- de no deixar fer.

No he tingut temps, encara, de mirar la documentació (la podeu trobar AQUÍ) però sí una mica, i veig que les Directrius per als instruments de protecció, ordenació i gestió del litoral, d’acord amb la llei, són (extrets del document de base del Pla, i entenc que reproducció de la llei):

·    Recuperar la dinàmica sedimentària natural i la interdependència entre la part marina i terrestre.

·    Considerar, de manera integrada, els sistemes hidrològics i geomorfològics i els impactes climàtics, ecològics, socioeconòmics i culturals per a no superar la capacitat de càrrega de la zona costanera i prevenir els efectes externs negatius de l'emergència climàtica.

·       Aplicar un enfocament ecosistèmic en la planificació i la gestió.

·       Garantir una governança amb participació de les poblacions i societat civil.

·   Garantir una coordinació institucional intersectorial dels serveis administratius i autoritats competents a les zones costaneres.

·      Formular estratègies d'utilització de la zona costanera que abastin l'urbanisme i les activitats socioeconòmiques.

·   Tenir en compte la multiplicitat i la diversitat d'activitats i prioritzar als serveis públics que requereixin la proximitat immediata de la mar.

·  Fer avaluacions preliminars dels riscos relacionats amb les activitats humanes i les infraestructures.

·       Garantir la conservació i recuperació del territori a la zona costanera i prohibir la concentració i l'expansió urbana que s'oposi als principis de protecció, conservació i ordenació.

·      Impedir que es produeixin danys en els ecosistemes litorals i, si es produeixen, sancionar-ne els responsables i obligar-los a fer-ne una restauració adequada.

·       Incloure les directrius de paisatge que afectin el litoral.

·     Regular les activitats per a impedir que perjudiquin la biodiversitat i els valors ecològics del litoral.

 

Tot això està molt bé, i ho comparteixo, encara que l’experiència m’ensenya que passar d’aquests principis generals a accions concretes és més complicat. Però, mentre ho llegia, no deixava de pensar en com casen -millor, en com no casen- aquests principis amb la pràctica que estem veient ara al suposat passeig de ronda de la Savinosa, a Tarragona. Sé perfectament que el que es vol fer -o el que es pretenia fer, ja veurem- a la Savinosa no ha comptat amb la participació de la direcció general de Polítiques del Litoral, sinó que és cosa del Ministeri de nosequè (ja fa temps que em perdo, amb els noms i competències dels ministeris) i de la Diputació de Tarragona i de l’Ajuntament de Tarragona, però com que un dels motius de la llei, segons l’exposició de motius, és que “l'ordenació del litoral català fins avui dia s'ha articulat d'una manera molt segmentada a partir d'una distribució competencial complexa” m’agradaria pensar que es podria intentar superar aquests segmentació per la via de fet, a base de fer una cosa tan senzilla com seure al voltant d’una taula, parlar-se, i acordar coses. Tot això, amb el Pla en marxa, potser podrà ser més fàcil, i esperem que així sigui, però això no vol dir que estigui prohibit sense el Pla. A veure, doncs, si fem un cop de cap, a la Savinosa, i no fem -no fan- bestieses.