Abans que a Suïssa!!!!!!

La premsa es fa ressò, aquests dies, d’un referèndum a Suïssa –lloc on consultar l’opinió de la gent no suposa una catàstrofe, com aquí- en el qual han decidit una limitació del 20% a les segones residències als pobles, a fi de no espatllar-ne el paisatge ni la cohesió social. No han faltat les cartes al director i altres reaccions –que suposo que continuaran- expressant admiració per la civilitat suïssa –suposo que el fet del referèndum també deu formar part de la civilitat- i, naturalment, en una reacció molt provinciana, manifestant enveja i contraposant aquesta actitud a la destrossa de moltes poblacions del nostre país.

Perquè provinciana? Doncs perquè a Catalunya, el planejament territorial ja estableix una limitació al creixement –a tot el creixement, no només de segons residències- modulat segons les expectatives raonables de cada nucli i la funció que té en un context territorial. I, en moltes poblacions –sovint les més petites- aquest creixement és pràcticament nul, limitat a la millora urbana i compleció, és a dir, al manteniment i millora del nucli urbà existent. I, en altres, un creixement màxim del 30% del sòl urbà actualment existent.

Per una vegada, doncs, ens hem avançat. Ja sé que això no arregla les destrosses existents, en el que pot ser una de les reaccions crítiques a aquest comentari, però tampoc el que van aprovar a Suïssa arreglarà el que ja existeix. Però cal posar de manifest l’encert d’aquesta norma que ja tenim per a projectar un territori una mica mes endreçat.

Això surt del planejament territorial que es va tirar endavant amb decisió des del 2004. Per això podem dir que, de la destrossa del paisatge, que en responguin els responsables. En primeríssim lloc, la llarga etapa d’arbitrarietat i d’incultura feixista del 39 ençà. Però després, les explicacions s’han de demanar a qui pertoca. I això admetent –naturalment!- que es va posar molt d’ordre a partir del 1978 –sí, del 78- i, sobretot, del 79, amb els ajuntaments democràtics. Però l’empenta decisiva d’ordre, que ara cal aplicar amb rigor i sense trampes, ve de l’impuls del planejament territorial. Un impuls que no hauria de ser tergiversat o buidat de contingut amb el pretext de la crisi, com algunes veus pretenen.

Per una vegada que, en una qüestió positiva, ens avancem a Suïssa, val la pena dir-ho!