Tarragona: cultura de focs d'encenalls

He vist la notícia que l’Ajuntament de Girona suspèn el  Festival de Músiques Religioses, no cal dir que per motius econòmics. Ho lamento, perquè crec que era una bona experiència, en la línia d’especialització i internacionalització que crec oportuna per a les ciutats. No puc menys que comparar-ho amb la supressió, també per motius econòmics –i quantitats similars, 150.000€ a Girona i 160.000€ a Tarragona- del Concurs de Focs Artificials a Tarragona. I comparar, desfavorablement per a Tarragona, l’ambició i el contingut de les dues iniciatives.

Hi ha hagut una mica –no gaire- de polèmica amb la supressió del concurs, i lamentacions que això sigui fet quan Tarragona és Capital de la Cultura Catalana. Comparteixo bona part dels dubtes sobre la fortalesa de la cultura a Tarragona, però no pas per la supressió del Concurs. Al contrari, em sorprèn –no m’hauria de sorprendre, vist el panorama- la naturalitat amb la qual s’accepta el paper central que esdeveniments com el concurs de focs o el festival de dixieland –també suspès- tenen en la realitat cultural de Tarragona.

Ja fa massa temps que anem alimentant un miratge, que fa passar per cultura el que no és més que espectacle. Esdeveniments efímers que, un cop passats, no deixen res de res, i sovint fets amb una nul·la ambició. Això no vol dir que no estigui bé tenir aquesta mena d’esdeveniments –importants des del punt de vista turístic, motiu pel qual la implicació del sector hauria de ser molt més gran- però si això és el que marca el nivell de la cultura més o menys oficial, ja podem plegar.

Una cultura oficial d’aparador –d’aparador pobre, provincià i panxacontent- que es dedica a produir –com si aquesta fos la seva feina- i no a generar estructures sòlides que puguin donar aixopluc a creadors i que possibilitin apujar el nivell general de la població per accedir a la cultura. Altrament, tenim les palles mentals de soi-disants creadors subvencionats i generant productes per a ser consumits per i entre ells. I no crec que aquest sigui el paper cultural de l’Ajuntament. Per contra, continuem no tenint una xarxa de biblioteques acceptables –simplement, que compleixin els estàndards bàsics- el Trono Villegas potser haurà de tancar, i no hem estat capaços de tancar –si s’ha intentat, que no ho sé- un acord amb la Filmoteca per a portar cinema al Metropol, a l’Antiga Audiència, o al Palau de Congressos.

Sort que al 2013, diuen, tornarem a tenir castells de focs...