Contra Eurovegas, amb raons

Ahir  vaig assistir a la taula rodona sobre Eurovegas que va organitzar el Col·legi de Geògrafs. Vull dir ja d’entrada que això d’Eurovegas (o Gaudí Sands, és igual) no m’agrada gens ni mica, per molt motius dels que van ser dits ahir: pèrdua d’un sòl de qualitat i d’un model territorial al Baix Llobregat, la voladura controlada (o no) de la cultura del planejament (si és que mai ha arribat a quallar, aquesta cultura, a Catalunya, cosa que dubto) o la decisió d’un model turístic que associa la marca Barcelona –per ara, la marca Catalunya és anecdòtica o quimèrica- a un producte no autòcton –per tant, amb menys garanties de durabilitat- i d’un nivell cultural i laboral baixíssim.

Però crec que l’oposició a propostes com aquestes –i, per extensió, a molts conflictes territorials- peca d’excés de truculència. Ahir vaig fer una intervenció en aquest sentit, que no estic convençut que fos del tot entesa. Vaig parlar –i em reafirmo- d’escenaris apocalíptics, i de com la realitat els matisa, si no els desmenteix. I crec que això perjudica la credibilitat de la crítica, i facilita l’acusació de ser de la cultura del no i permet no entrar en les crítiques més raonades.

I no serà perquè no hi hagi motius, però si pintem el pitjor escenari possible, les conseqüències negatives portades a l’extrem, i a sobre hi afegim uns quants perjudicis, després la realitat –si arriba, i ara espero que no ho faci!- ens desmentirà. Si ens oposem a Eurovegas dient que això fomentarà la ludopatia, la prostitució, i l’arribada de màfies, malament. Malament no perquè no sigui veritat, sinó perquè, ara mateix, ja podem jugar a una dotzena llarga de loteries públiques, uns quants casinos, bingos –encara en deuen quedar- i milers d’escurabutxaques, que amb el nom ja paguen, en un 90% dels bars del país. Ara mateix, diaris de gran tirada –algun del quals de la dreta més rància i hipòcrita, si és que això no és una reiteració- van plens d’anuncis de prostitució, i ens expliquen tranquil·lament com, amb el World Mobile Congress, o Construmat, o el que sigui, arriben centenars de professionals del sexe per a cobrir la demanda. Ara mateix, tenim màfies diverses, començant per la raça autòctona, que també està molt espavilada. De manera que no fotem.

I territorialment no podem fer el mateix. Hi ha arguments sobrats per a qüestionar això d’Eurovegas, però tinguem present que ja hi ha una implantació turística –també molt qüestionada al seu dia- que és Port Aventura que ocupa –almenys les té expropiades i reservades- 740 ha, gairebé les 800 d’Eurovegas. Aleshores van sortir veus que auguraven tota mena de catàstrofes per al Camp de Tarragona, i, si bé és veritat que hi ha hagut problemes, que algunes coses han anat diferents –començant per Port Aventura, que havia de tenir 3 parcs i .2400 habitatges, i no va així- i que alguns efectes són a més llarg termini, el cert és que no ha estat el desastre que alguns anunciaven.

De manera que potser seria hora que ens traguéssim de sobre aquest complex de Cassandra, que moralment pot ser molt tranquil·litzador –allò de “jo ja ho deia” i sentir-se superior- però que és força inútil. Sobretot perquè Cassandra pronosticava desgràcies, i es complien. Com que tenim raons per a tenir raó, no cal que exagerem.