divendres, 13 de març de 2015

Pep-Fèlix, quina hora és? (de bon rollo)

Fa uns anys, en una columna que publicava al Punt/Avui, vaig escriure sobre un regidor d’urbanisme que es planyia que hi hagués gent que, pel fet de tenir aquesta responsabilitat, ja donava per descomptat que s’havia enriquit (se suposa que il·lícitament). Ara, aquesta actitud de pensar que tothom que es dedica a la cosa pública ho fa per enriquir-se i per aprofitar-se, s’ha estès a tota mena de llocs i de persones, de manera indiscriminada. Ja gairebé no calen ni sospites ni indicis per tractar tothom de lladre, de corrupte, o d’aprofitat.

És evident que hi ha motius per al cabreig, i que la rastellera de casos –ERO, Gurtel, Pujol, Palau, targetes Black- indigna i convida a engegar tothom a la merda. Motiu de més per intentar tenir el cap fred, i dirigir les ires i la contundència per qui sigui realment responsable.

Ahir vam saber que l’alcalde de Tarragona ha estat imputat –ell i, pel que sembla, els altres seixanta-sis membres del consell nacional de la FMC- per haver estat destinatari d’un obsequi –un rellotge valorat en 200€- pagat amb diners públics.

No cal dir que la xarxa ja va plena de comentaris descerebrats fets per nouvinguts experts en dret, que clamen al cel. No entraré ara a analitzar –perquè no tinc totes les dades; només les dels mitjans de comunicació, i no sé si refiar-me’n gaire- i per no caure en això mateix que estic denunciant. El que digui, doncs, té aquest poc o molt valor.

Conec en Josep-Fèlix Ballesteros de fa molt anys. He treballat uns anys a l’Ajuntament, amb una certa responsabilitat i complicitat personal i política, malgrat no haver-lo votat mai –suposo que ell mateix ho sap molt bé- i no tenir intencions de votar-lo –això no sé si ho sap, però crec que s’ho imagina-. Discrepo de força coses –de fons i de forma- de la seva etapa d’Alcalde, tot i reconeixent que cal separar allò de què acaba essent responsable com a cara pública (és a dir, els marrons que no té més remei que menjar-se) i allò que impulsa ell mateix personalment. Dit tot això, posaria la mà al foc per la seva honradesa personal. Me’l crec quan diu que no ha cobrat res, i que no es fa responsable de la decisió –equivocada i irresponsable- de la FMC de pagar aquells sous disfressats. Tal com funcionen aquesta mena d’organismes, amb els filtres –assessoria jurídica, secretaria general- que tenen per a la seva organització i gestió diària, entenc perfectament que donessin per fet que allò era legal. I, en el cas –més ridícul que res- dels rellotges, em sembla inversemblant equiparar qui pren la decisió de gastar diners públics en això -que sí que em sembla reprovable-   amb els qui, sense saber massa bé d’on surt, es troben amb un obsequi.

Puc admetre, doncs, una certa negligència,  o ingenuïtat, per part de Ballesteros, i encara això amb dubtes. No tinc, repeteixo, cap mena de dubte de la seva honorabilitat personal.
Això és, entre moltes coses, el que em fa sentir personalment autoritzat per a exercir la critica –sempre legítima- de tot el que em sembli criticable de la seva manera d’exercir l’alcaldia. 

La desqualificació gratuïta i mal educada en què cauen moltes crítiques a personatges amb responsabilitats publiques ha degradat l’efecte benèfic de la crítica i l’ha convertit en un pim-pam-pum, a veure qui la diu més grossa, que serveix per a rentar consciències, no sentir-se culpable de no assumir responsabilitats, i, paradoxalment, alimenta allò que teòricament vol combatre.


No vénen bons temps per a regenerar una cultura política allunyada d’aquesta gresca d’insults. Les campanyes electorals –gairebé permanents- i la impunitat de l’anonimat de les xarxes, ens asseguren racions diàries de grolleria, de manipulacions, i d’insults (només cal llegit algun dels vomitius digitals pretesament informatius que corren per la xarxa). Els qui volem una altra manera de fer potser haurem de fer un pensament; valgui aquest apunt com aportació. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada