dimarts, 22 de setembre de 2015

Albert Serratosa

La dinàmica electoral en primer lloc, i, en el camp necrològic, la mort de Carme Balcells, han tapat avui una altra desaparició del món dels vius, la d’Albert Serratosa. Enginyer de camins, aquesta titulació no abastava l’amplíssim món de coneixements que tenia, que perseguia, i que transmetia. 

Responsable del Pla general metropolità del 1976, encara vigent –sortosament vigent? en bona mesura sí- la seva ambigua relació professional amb la perifèria del franquisme li va permetre fer de paraigües d’un estol de professionals joves, anomenats Joan Antoni Solans, Miquel Roca, Narcís Serra o Pasqual Maragall. Més tard, etern responsable del Pla territorial general i del Pla territorial parcial metropolità, no se’n va sortir, no sé si per un prurit perfeccionista o per problemes polítics, i segurament una mica de cada.

El vaig conèixer fa més de vint anys, a la UPC –a l’Escola d’Enginyers de camins que ell va ajudar a fundar- en un postgrau d’urbanisme i ordenació del territori, on ens va fer unes classes aparentment desordenades i tastaolletes en les quals ens va anar ensenyant el concepte de sistema en l’ordenació del territori, o unes lectures apassionants de l’eixample de Cerdà, una de les seves dèries, que ell volia exportar al territori de Catalunya.

Sens dubte, un altre d’aquests homenots, sovint amb poca visibilitat pública, però que construeixen –mai més ben dit, en el seu cas- una obra sòlida i eines útils per a posar una mica d’ordre i fer una mica millor aquest tros de món en què vivim.


(foto manllevada de www.iec.cat)  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada