Tres coses d'aquelles que no fan la
vida fàcil, i que només depenen de les persones.
Una. Estació de tren de Tarragona.
Demano un bitllet d'anada i tornada a Barcelona. 16'10€. Pago amb
un bitllet de 50€ i, per a facilitar el canvi, hi afegeixo 1'10€. La
persona que despatxa s'atabala. Agafa una calculadora... i finalment
una altra persona de la taquilla aclareix que m'ha de tornar 35€.
Això, algú que, per la feina que fa, hauria d'estar acostumat a
calcular i tornar canvis.
Dues. Vaig a una llibreria de vell, a
buscar un volum que he localitzat per un web. La persona que hi trobo
-em nego a donar-li el nom de llibreter- busca i em diu que no, que
aquell llibre el deurien vendre “als anys noranta” perquè al web
no hi apareix la coberta del llibre i fa molts anys que la posen.
Renuncio a dir-li que, als anys noranta, poques coses es venien per
internet, i marxo. La porta és tancada -he hagut de trucar per
entrar- i quan l'obre diu “és que aquí no atenen al públic”.
No cal que ho juri.
Tres. Assisteixo a la sessió de la
Comissió de política territorial i urbanisme de Catalunya. En sóc
membre en representació de Col·legi de Geògrafs. La sessió està
convocada a les 12 hh. Hi ha prou gent per a fer quòrum, però falta
el conseller de Territori i sostenibilitat, que presideix. Arriba a
dos quarts d'una. No serà fins al final -quan el conseller ja ha
marxat- que el director general d'urbanisme demanarà excuses amb una
certa entitat (el conseller ho ha fet, però de passada).
Persones incompetents, mal servei, poc
respecte per la puntualitat. Arreglar això només depèn d'actituds
personals. I faria la vida més agradable, la veritat.
(la imatge, la meva actitud quan vaig sortir e casa. La tornada, amb la pseudovaga de renfe pel mig, era força diferent)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada