dijous, 10 de desembre de 2015

Unes notes sobre Barenys

Ara fa uns dies saltava la notícia que una sentència del TSJC anul·lava el Pla parcial de Barenys, a Salou, i dos preceptes del POUM de Salou que s’hi referien.

El tractament d’aquesta zona, i especialment del barranc de Barenys i tot el que representa per la possibilitat d’inundabilitat, fa molt de temps que cueja. No cal dir que, de resultes de la sentència, ha començat el pim-pam-pum d’acusacions, de dir que el culpable –del que sigui- és un altre, i de lamentacions.

Jo no vull entrar per res en aquesta guerra de responsabilitats, que em temo que, com passa en tots aquests processos, són molt repartides. Però sí que m'agradaria comentar un parell de coses, més de fons, que no veig que surtin gaire.

L’operació urbanística de Barenys es justifica, a més de l’aprofitament urbanístic que genera –ja en parlarem- per la necessitat de canalitzar el barranc i evitar les inundacions en una zona ja consolidada per l’edificació.

Però el càlcul del cabal màxim a tenir en compte ha anat variant, segons la metodologia i segons el període considerat. Així, segons la informació de què disposo (extreta majoritàriament de l’observatori Territori, de la Societat catalana d’ordenació del territori, aquí) ha anat passant d’un mínim de 170 m3/s a un màxim de 335,97 m3/s, i amb períodes de retorn de 100 anys a 500 anys.

D’entrada, em sobta que hi pugui haver tantes variacions. Entenc que hi pugui haver resultats diferents després d’aplicar mesures (de canalització, de prevenció, de laminació... les que siguin) però no com a punt de partida, que s’han de basar en dades històriques i en la capacitat de la conca per absorbir l’aigua.

En aquest sentit, em sembla molt significatiu un paràgraf de la sentència del TSJC (Fonament de dret tercer):

“...con la nueva ordenación [es refereix a la del Pla parcial anul·lat] lo único que se logra es una limitada atenuación del desbordamiento del barranco con sus inundaciones que sigue dándose en zonas urbanas, en amplias zonas de Barrios, zonas Deportivas y de equipamientos y con afectaciones a zonas colindantes que hasta el momento no lo estaban o lo estaban en menor grado, como se dictamina para un período de retorno de 500 años.”

I, més endavant:

“Este tribunal con esa resultancia, en forma alguna no contradicha eficazmente, en sintonía con lo dictaminado, en el tan limitado alivio que se produce en la zona Sur del plan y sin mayores ambiciones en la zona Norte, desde luego para desbordamientos e inundaciones tan impropias a las alturas de los tiempos presentes, debe estimar que la ordenación producida es irracional y arbitraria, por no decir acentuadamente desafortunada tanto a nivel de hechos determinantes como de adoptar una ordenación razonable y plausible al caso y a los efectos pretendidos de erradicación atendible de las inundaciones tan reiteradamente conocidas y concurrentes.”

És a dir, el TSJC ens diu que s’haurien d’haver tingut en compte les dades del període de retorn de 500 anys, i que el Pla parcial ara anul·lat de cap manera resolia el problema real.

Ara bé, em permeto afegir-hi algunes reflexions més, que el TSJC no fa.

1. Part del problema de les inundacions de les zones ja edificades és que es troben per sota de l’alçada de la sortida d’aigua per gravetat. És ben sabut que parlem d’un territori molt proper al mar, i amb una cota baixíssima. De fet, ha estat tradicional –no sé si encara passa- que en ocasions de pluges molt intenses, les tapes de claveguera saltaven. Això ho sabem tots. Perquè s'hi va construir, doncs?.

2. No contemplar un període de retorn de 500 anys és, com a mínim, una imprudència. I més en un territori amb un règim de pluges torrencial. Si la memòria popular registra els aiguats de Santa Tecla o de Sant Lluc, és per alguna raó. Només cal veure com baixa, algun cop a l’any –i no diguem algun cop cada vint o vint-i-cinc anys- la riera de Cambrils. Què ens fa pensar que tres o quatre km més a l’est no pot passar el mateix?.

3. Si la solució a aquesta difícil convivència entre edificacions ja existents i la conca del barranc és posar més edificació, ja podem plegar. L’aigua que va al barranc és la que la conca no pot absorbir, i si l’artificialitzem més –amb carrers, amb edificacions, eliminant vegetació- encara serà més. Voler resoldre un problema a base de fer-lo més gros és una bestiesa.

4. La canalització –fins i tot si és atenuada amb laminació- no és mai una solució. L’aigua circula més ràpid, i, el més important, amb tot el volum. El més sensat és prevenir la inundació, no –o no només- canalitzar. I això vol dir actuar a tota la conca per a retenir-hi l’aigua.

I un apunt sobre aprofitaments. Sense entrar a dir si l’ordenació que proposa el Pla parcial anul·lat em sembla bé o no, m’ha sobtat una dada: el sostre previst per a usos hotelers és de 299.635,48 m2, que segons el mateix Pla equivalen a 5.256 habitacions. Recordem que el PDU del CRT (L’ex BCN World, per entendre’ns) preveu 600.000 m2 de sostre hoteler a l’àmbit de Centres turístics integrats, més 50.000 m2 a l’àmbit nord, més 211.000 m2 que ja ara mateix són possibles al PP. Subsector 1 de la Rambla del Parc i al PP. Subsector 2 que es manté.

Total, doncs, 1.160.635 m2 de sostre per a usos hotelers. Si fem la mateixa equivalència en habitacions -57 m2 sostre x habitació- són 20.632 habitacions. I això sense comptar possibles potencials en altres sectors. 

Realment podem incrementar l’oferta en més de 20.000 habitacions?. L’oferta màxima, al juliol de 2014, a Salou, era de 33.908 places, comptant totes les modalitats (hotels, aparthotels, hostals, pensions, fondes i assimilats) segons el Parc científic de turisme i oci (ho podeu veure aquí). Em fa l’efecte que s’imposa una seriosa reflexió sobre el que el territori és capaç d’assumir, i sobre quin model turístic i econòmic volem per al Camp de Tarragona.

(imatge extreta del web de l'ajuntament de Salou)


1 comentari: