I si no, no passa res

No tinc ni idea de què passarà a l'assemblea de la CUP d'avui, però no sóc gaire optimista. No en funció de si investiran o no el candidat Mas a la presidència de la Generalitat, que tampoc no ho sé, sinó sobre què pot passar en el futur més immediat. I no sóc optimista perquè em sembla que, sigui quin sigui el resultat de l'assemblea -amb aquest estrambòtic sistema de votacions successives de propostes no del tot excloents entre elles- serà ajustat, entès com a mal menor per força gent, i produirà una divisió interna a la CUP -que ja no és, ara, un bloc homogeni, sinó la suma de grups i grupets, no ho oblidem-. Una divisió que no portarà res de bo. I una divisió que ja s'apunta: en aquest debat més o menys públic, hi ha hagut un article (aquí) amb unes reflexions que em semblen importants, sobre la inevitabilitat d'assumir contradiccions en les decisions pròpies del govern. Vaja, el primer pas per a entendre que són tot els governants els que es troben amb aquest dilema. Benvinguts a la realitat.

A l'altra banda quedaran -poden quedar- aquells com els republicans francesos de la III república, que davant les dificultats de governar es planyien com n'era de maca la república sota l'imperi. Quedaran els purs, els que no s'embruten les mans, els coherents fins al final, amb allò del fecit iustitia et pereat mundi. Un amic em recorda sovint la frase de Lluís Moret, un pintor tarragoní, que deia que la perfecció no existeix i si existís seria feixista. Efectivament, la perfecció és un atribut diví, i pretendre-la a la realitat -i encara més a la política, com a realitat social- és un error.

I si finalment s'acorda la investidura res no garanteix, a la vista dels dubtes i crítiques que ja estan fent ara, que hi hagi un suport clar al Govern. Perquè, després d'investir, cal governar. Cal aprovar pressupostos, i cal gestionar, encara, en l'estret marc de l'autonomisme. Que és insuficient i no permet fer el que volem -almenys jo- fer, i que cal fer, i és per això que volem superar aquest marc. Però, mentre, les coses han de continuar funcionant. Els funcionaris han -va, hem- de cobrar cada mes, inclosos els molts que militen i/o voten les CUP, que n'hi ha força, els serveis han de funcionar -CAP, escoles, centres de dia- i tot això amb els quatre rals que hi ha, si al Montoro de torn li ve de gust.

Si es genera un escenari amb president i govern, però hem de perpetuar aquesta manera de fer a cada votació al Parlament o a cada decisió important -i gouverner c'est choisir- ja podem plegar. Potser serà millor anar a eleccions, i, sobretot, reformular tota l'estratègia després d'adonar-se que encara no hi ha la majoria social i política incontestable que pretenem. Al capdavall, després de tres-cents anys, no ve de tres o quatre més. I a mi el que m'importa és el resultat -la independència- i no certs detalls del camí.