Avui hem sabut que els 8 escons del PDC
(partit abans conegut per Convergència) aniran al grup mixt.
Parafrasejant Talleyrand, és pitjor que un error, és un munt
d'errors.
Un error polític. Des del punt de
vista espanyol, és un error no reconèixer un grup polític realment
existent, amb un suport considerable. Aquests 8 diputats, en el
context del Congrés, no es poden intentat camuflar al grup mixt com
si no existissin. Des del punt de vista del reconeixement de la
realitat -que ja sabem que, al Madrid polític, costa molt- calia
admetre el grup.
Un error tàctic del PDC. O, millor, un
error tàctic de CDC. Han actuat com l'antiga Convergència i els han
tractat com el nou PDC. Han actuat de manera curtplacista,
recaragolada, s'han refiat de qui no mereix cap confiança, han
pactat d'amagat de manera vergonyant, i elsh an donat carabasses. Com
tantes vegades, encara que aleshores ho venien com un èxit. CDC ha
volgut putaramonejar, i l'han tractada com si fos un partit
rupturista amb el règim. A veure si n'aprèn.
Un error estratègic del PSOE i de
Podem. Per raons diferents, ambdós han fet el contrari del punt
anterior. El PSOE ha considerat que el PDC era un partit rupturista,
i, com que està completament subordinat a l'agenda política de la
dreta espanyola, li ha negat el pa i la sal. I, és clar, s'ha tallat
el pas a un aliat potencial. Que Santa Llúcia els conservi la vista.
I Podem ha fet el mateix -eliminar un aliat potencial- per les raons
contràries: hi ha continuat veient la dreta de sempre, i no ha
volgut valorar el potencial rupturista que podia tenir.
Un error democràtic. Les formes són
importants, i més en una democràcia. Que ara surtin portaveus
-fonamentalment del PP i de C's- assumint, tranquil·lament, que han
castigat el PDC sense grup per les seves posicions polítiques és
una demostració més de la baixa qualitat de la democràcia
espanyola (i que no se n'amaguen gens). Estan dient que les decisions
es prenen com a premi o càstig, perquè ells són els que manen, i
això s'ha de demostrar, i si vols premi, has de ser obedient. Molt
engrescador, per quedar-se.
Ara, a veure què farà el PDC. A veure
si es vol quedar com el que diu que és, com el que el tracten PP,
C's i PSOE, o com el que el tracta Podem. A veure si sap què vol ser
quan sigui gran, i ho demostra.
(foto manllevada de www.elnacional.cat,
amb Homs dient “jo no he estat”)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada