Més Anella Olímpica, i qui mana -o ho sembla- a Tarragona

La gestió dels futurs equipaments de l'Anella Olímpica de Tarragona continua generant polèmica. A més del que j vaig dir fa uns dies, avui hi ha unes declaracions de l'alcalde de Tarragona que em generen alguns dubtes. Repeteixo que no parlo del contingut de l'expedient, que no en sé res més que el que surt als mitjans de comunicació. En tot cas, del que parlo, cito fonts clares, de manera que no amago res.

Diu avui l'alcalde, segons recull el Diari de Tarragona (cito textual):

«Tenemos una oferta de una empresa y podíamos hacer dos cosas: la primera, estudiarla en un despacho y tirar millas, pero hemos optado por una segunda, que es poner esta posibilidad a exposición pública para que todo el mundo conozca esta posibilidad».

La veritat és que a mi se m'acuden més possibilitats que les que cita l'alcalde, i ja hi havia fet referència. Se m'acut que la gestió dels equipaments públics ha de ser una política pública, ha de ser una decisió del govern municipal. I això és previ a treure coses a concurs -la mateixa gestió- perquè primer decideixes com vols fer les coses, i després ho poses en pràctica.

A mi no em faran creure que aquesta empresa amb nom de tercio de Flandes és tan altruista que es dedica a fer projectes i els ofereix gratis et amore a l'Ajuntament. Si s'han molestat a fer-ho és perquè han vist oportunitat de negoci, i això els ha de venir induït. Algú els ho ha proposat, i aquest algú ha d'haver estat el govern municipal.

Agafem una part de l'oferta: residència esportiva. És de creure que aquesta residència serà de pagament. Santa Gadea creu que hi haurà demanda per a la residència? Aleshores perquè no la promou directament? No és una activitat reservada al sector públic, és perfectament possible per la iniciativa privada. Però estic segur que no ho faran. Perquè el negoci no està en buscar una oportunitat, fer un estudi de mercat a veure si això és rendible, fer un pla de negoci, i invertir. El negoci està en utilitzar un patrimoni municipal i cobrar un canon, tant si la residència funciona com si no. Si funciona, els beneficis per a Santa Gadea (i el cànon també). I si no, almenys el cànon. Si això és esperit d'empresa, aquell amb què ens adoctrina el Rossell des de la CEOE, anem bé.

Resulta preocupant aquesta manera de fer. “Tenemos una oferta de una empresa”. Digui'm, alcalde, en tenen moltes d'ofertes altruistes d'aquestes? De quin tipus? A partir d'ara, deixaran que siguin les ofertes de les empreses les que defineixin la política municipal? Aniran a remolc de les successives ofertes i renunciaran a establir prioritats i directrius?

Diu l'alcalde: “el hecho de que la oferta pasara por el pleno «no significaría ninguna ventaja competitiva para esta compañía en caso de que convocáramos un concurso público», ya que «se elaborarán unas bases a las que podrá presentarse cualquier empresa».”

Examinem l'escenari. “En caso de que convocáramos un concurso público”. Vol dir que hi ha la possibilitat que el convoquin o que no. Imagino que si no el convoquen no és perquè la gestió es concedeixi a dit a una empresa privada, sinó perquè es fa una gestió directa. Aleshores quin objectiu té l'actual informació pública? Assabentar-nos que hi ha una empresa que proposa una cosa? A partir d'ara es farà informació pública de tot el que qualsevol proposi a l'Ajuntament?.

Si, en qualsevol cas, cal fer unes bases -que no sé si s'han d'exposar al públic, però, en tot cas, són susceptibles de recurs- a les qual es pot presentar qualsevol proposta, quin sentit té ara la informació pública d'una proposta concreta tancada? Embolica que fa fort? Globus sonda? Avís per a navegants?

Em temo que alguna relació hi ha amb el criteri de l'actual soci de l'alcalde. A la campanya electoral de les municipals del 2015, Alejandro Fernández minimitzava el paper de l'Estat en els Jocs del 2017, an analogia amb el paper mínim que, segons ell, havia tingut l'Estat als jocs del 92 a Barcelona. Deia:

“És un projecte de ciutat, Barcelona'92 s'ho va pagar l'Ajuntament, el Govern de Catalunya mai no va estar gaire interessat en aquests Jocs i el Govern d'Espanya va tenir un suport testimonial. “

(per qui vulgui anar a la font,és aquí

Naturalment, això és mentida, i podem suposar que Alejandro Fernández menteix o és un ignorant. La inversió olímpica a Barcelona 92 es va canalitzar a través de Holding Olímpic SA, format en un 51% per l’Estat espanyol i en un 49% per l’Ajuntament de Barcelona. HOSA va invertir 768.369 milions de pessetes, dels quals 326.325 (un 42.47%) inversió privada, 204.956 (26.67%) de l’Administració Central, 89.251 (11.65%) l’Ajuntament de Barcelona, 73.811 (9.61%) la Generalitat de Catalunya, i la resta, uns altres inversos públics.

Però si el soci pensa això, potser que anem pensat -bé, jo ja fa temps que ho penso- que de l'Estat no vindrà ni un ral, i no sé si caldrà recordar tots aquells ultimàtums per a renunciar. I, de passada, ja es veu qui mana, a Tarragona.

L'alcalde diu que aquests darrers dies, «me he frotado las manos escuchando algunas tonterías que se han dicho». En fi, cadascú reacciona com creu convenient, però a mi no m'agrada un alcalde que es frega les mans davant de possibles errors en una polèmica ciutadana com aquesta, M'agradaria més un alcalde que exposés raons, dades arguments, explicacions. Un alcalde que ens expliqués perquè aquest tema és tan urgent ara, si resulta que encara no han decidit què faran; que ens expliqués quina idea tenen per a la gestió dels equipaments esportius dels Jocs, quan aquests hagin acabat -perquè suposo que alguna idea devien tenir- . Un alcalde, posats a fer, que no faci informacions públiques semiclandestines, al mes d'agost, i només presencials.

I, després, que es fregui les mans tan com vulgui.