Fa uns dies vaig publicar un apunt
sobre la posada en marxa d'una instal·lació logística del Corte
Inglés a la Bisbal del Penedès, i parlava de com, en el procés per
a dur-la a terme, s'havia violentat el planejament -encara que tot
fos formalment legal- i la Generalitat va anar en contra de les seves
pròpies polítiques; per una banda intentava -o això deia- tirar
endavant el LOGIS Penedès, que hauria de ser una peça fonamental
per a posar ordre en l'activitat logística de la comarca i més
enllà, i, per l'altra, admetia operacions aïllades que debilitaven
la pròpia iniciativa.
I hi afegia una batalleta personal,
quan el tema va passar per la Comissió d'urbanisme de Catalunya, i
jo em vaig abstenir per a no formar part del que em sembla una
hipocresia.
I ara tenim la segona part: al cap de
quinze dies, el Corte Inglés ho posa a la venda. No sé quant en
traurà, ni quant en va pagar, i més tenint en compte que, segons
diu, hi ha invertit 70M€. Però hi ha una seqüència que no
m'agrada gens:
1. El Corte Inglés compra un terreny
que, com que és classificat de no urbanitzable, és d'aquells que
“no s'hi pot fer res” i per tant és barat.
2. Un cop és seu, promou la
reclassificació com a urbanitzable, amb l'aquiescència municipal i
de la Generalitat.
3. Reclassificat, urbanitzat, i
edificat, i en una posició immillorable com a infraestructura
logística -per això es proposa el LOGIS, a la comarca- el posa a la
venda, segurament a un preu superior.
4. Per altra banda, per les dades que
tinc, la nau que es posa a la venda no esgota l'edificabilitat. Vol
dir que el Corte Inglés encara té marge per a fer més negoci.
5. I, de propina, una pregunta:
l'Ajuntament de la Bisbal del Penedès va establir algun tipus de
bonificació fiscal?. No ho sé, i estaria bé saber-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada