L'acord de la Comissió d'urbanisme sobre la Budellera

Després d’unes notes ràpides a partir de les notícies de premsa, disposo ara de l’acord de la Comissió territorial d’urbanisme del Camp de Tarragona sobre el pla parcial de la Budellera. Acord “a reserva de la redacció que resulti de l’aprovació de l’acta” però que podem donar pràcticament per definitiu.

Abans de comentar cada punt de l’acord, una prèvia. Com ja deia al primer apunt, la resolució modifica coses –ara veurem quines i com- però no el Pla. Com vaig dir, toca el com, però no el què. El paràgraf en el qual qüestiona el model, a partir del nombre d’habitatges i d’habitants (per cert, a partir –lògicament- dels 5.738 habitatges que diu el projecte de pla; aquest sainet del nombre d’habitatges l’hauríem d’aclarir d’una vegada per totes i deixar de generar confusió interessada) aquest paràgraf, doncs, és una valoració, que no té cap efecte pràctic sobre l’ordenació, més enllà de la divisió per polígons, que és, un cop més, un com i no un què.

Anem a veure què diu. En tractar-se d’un pla parcial de municipi amb Programa d’actuació, l’abast de l’acord de la Comissió és limitat. La capacitat per aprovar definitivament el pla correspon a l’ajuntament, i la Comissió ha d’emetre un informe. Això ve regulat a l’article 87 de la Llei d’urbanisme, que diu (les negretes són meves):

“2. Els informes a què es refereix l'apartat 1 han d'incloure les consideracions que calguin, fonamentades en raons de racionalitat i funcionalitat urbanístiques i orientades a la superació de contradiccions, a l'esmena d'errors i a la millora de la claredat i la precisió jurídiques i tècniques. En tot cas, són vinculants, únicament, les prescripcions que continguin fonamentades en els motius d'interès supramunicipal i de legalitat especificats pels apartats 3 i 4.

3. Són motius d'interès supramunicipal, als efectes del que estableix l'apartat 2:

a) La coherència amb la planificació territorial, pel que fa a la cohesió territorial i a l'organització correcta del desenvolupament urbà.

b) La compatibilitat, l'articulació i la connexió entre els elements vertebradors del territori d'abast supramunicipal i les infraestructures de caràcter local.

c) La compatibilitat amb el risc preexistent, d'acord amb els indicadors dels riscs geològics i de protecció civil disponibles.

d) L'adequació a la planificació mediambiental i a la política de desenvolupament sostenible.

e) L'adequació a les polítiques supramunicipals de sòl, d'habitatge, de gestió dels recursos naturals i de protecció del patrimoni cultural, natural i científic.

4. Són motius de legalitat, als efectes del que estableix l'apartat 2, els relatius a:

a) La tramitació del planejament urbanístic.

b) El sotmetiment a les determinacions pròpies del planejament urbanístic de rang superior.

c) L'adequació a la legislació sectorial i urbanística.

d) La interdicció de l'arbitrarietat.”

És a dir, la Comissió no pot esmenar la plana totalment, només ho pot fer en aquests aspectes. Però fins i tot això no ho pot fer discrecionalment, sinó que ha d’actuar d’acord amb normes i plans vigents. La Comissió no té una llibertat absoluta per a considerar l'organització correcta del desenvolupament urbà, o l’adequació a la política de desenvolupament sostenible; ho ha de fer d’acord amb els instruments que s’ha donat –normatives, plans- i que concreten què s’entén, com i a on per aquests principis.

És semblant al que li passa a l’Ajuntament de Tarragona: que no pot tractar el pla parcial –ni aquest ni cap- de manera discrecional, sinó atenint-se a les normes i plans vigents. Sempre pot canviar aquests plans, és clar, però ho ha de fer realment si vol canviar les coses, no n’hi ha prou amb una interpretació o amb una voluntat.

Anem a veure què diu l’acord. Segueixo la numeració de la Comissió. No reprodueixo tot el que diu, per no allargar en excés aquest apunt.

1.1. En relació al pla d’etapes. 

La Comissió fa una crítica negativa sobre les magnituds del Pla, i considera necessària “la fragmentació en polígons d’actuació urbanística, per tal d’ajustar les etapes d’execució de les obres d’urbanització i edificació a les previsibles demandes de mercat, d’acord amb els indicadors socioeconòmics actuals.”

No cal dir que hi estic absolutament d’acord, malgrat les dificultats –els polígons han de ser equilibrats en càrregues i beneficis- i ja ho vaig deixar dit fa un parell de mesos. Sí que voldria remarcar dues coses:

Per una banda, la Comissió no rebaixa ni sostre ni nombre d’habitatges. Diu que s’ha de fer per etapes, això sí, però no retalla cap xifra. I no ho pot fer perquè el sostre és una determinació del POUM i no una decisió de la Comissió.

Per l’altra, i perquè vegem la importància de comptar amb planejament aprovat i vigent, recordar que es va formular i tramitar –però no acabar d’aprovar- un Pla director urbanístic de l’àmbit central del Camp de Tarragona, a mitjans de 2010. Aquest pla –el projecte- deia, referint-se a la Budellera (les negretes són meves):

“Sector PP 24 “la Budellera”:

1. Àmbit:

Per la seva gran extensió i característiques territorials diferents, el present Pla Director estableix la subdivisió d’aquest sector en dos subsectors diferents, I, de 45,31 ha. i II, de 75,13 ha. de superfície, establint determinacions específiques comuns per ambdós, i singulars pel subsector II.

2. Determinacions específiques:

Per la seva posició territorial, el sector haurà de resoldre les adequades relacions amb els assentaments de baixa densitat existents a llevant i a sud del mateix, i el respecte a les preexistències forestals i arbòries existents, als camins, als cursos d’aigua i a les característiques orogràfiques del sector.

Específicament, haurà d’incorporar la transformació del tram desafectat de l’actual autovia A-7, per a la seva conversió en el futur eix cívic, una vegada traslladat la totalitat del seu traçat al costat de l’Autopista.

Amb la possibilitat de crear sobre el tram un important domini de sòl públic per a la futura creació d’un eix d’equipament públics -des de les actuals instal·lacions del Gimnàstic de Tarragona fins a les instal·lacions de La Savinosa- les cessions obligatòries per a equipament del sector es situaran en la referida franja.

En relació al sector II, i donades les seves característiques ambientals, paisatgístiques i orogràfiques, el PDU restringeix l’ocupació del sòl a la franja més plana a costat i costat del camí existent.

3. Condicions de desenvolupament:

Edificabilitat màxima del sector I: 0,45 m2st/m2s per a l’ús residencial, comercial, i terciari en general (oficines, hotels). Aquesta edificabilitat incorpora l’edificabilitat de l’antic PP-27 Platja Llarga.

Edificabilitat màxima del sector II: 0,45 m2st/m2s per l’ús residencial i comercial (petit comerç)

No podrà desenvolupar-se el segon sector fins a l’ocupació per a l’edificació privada del 75% de la superfície privada del sector I.”

És a dir, bona part del que ara disposa l’acord de la Comissió, com veurem. D’haver estat aprovat aquest PDU –que bona falta que fa, en una zona tan complexa, però això és una altra història- les coses haguessin estat més senzilles.

I, per cert, la cita d’aquest projecte de PDU figura a la Memòria d’ordenació del Pla parcial de la Budellera. Que no l’hagi citada ningú potser vol dir –a banda que jo no me n’hagi assabentat, que també és possible- que hi ha molta gent que parla sense haver-se llegit el pla amb deteniment.

1.2. En relació amb els accessos externs al sector: articulació i connexió dels elements vertebradors territorials amb els elements vertebradors locals.

En aquest punt, la Comissió acorda que l’execució del Pla comenci per la banda que té l’accessibilitat resolta, la situada més a prop del Nàstic. També demana concretar millor les vies que han de connectar el pla amb la zona de llevant, tocant a les urbanitzacions de Colls Majors i Boscos.

Sobre això, algunes observacions:

1. Comparteixo –ja ho havia dit- l’opció de començar per la zona de ponent del Pla.

2. Discrepo de la solució donada als enllaços amb Boscos i Colls Majors, encara que siguin els que figuren al POUM –això també ho havia dit- perquè crec que no són els més adequats, i perquè suposen –especialment el que enllaça amb Colls Majors- una desnaturalització de la zona boscosa. Crec que hi ha alternatives.

3. No deixa de sorprendre’m que la Comissió digui: “És condició del planejament derivat definir el traçat i les característiques dels sistemes de comunicacions previstos i de llur connexió amb els sistemes exteriors al sector”. Em sorprèn, no perquè no ho comparteixi –al contrari, em sembla bàsic- sinó perquè aquesta mateixa Comissió, el desembre passat, va prendre un acord que deia (les negretes són meves):

“S’aprofundeix en l’anàlisi de les alternatives i infraestructures de mobilitat per a les connexions viàries prioritzant les alternatives mallades i vetllant per minimitzar l’impacte paisatgístic. En aquest sentit, s’introdueix l’alternativa d’ampliació o millora de les actuals infraestructures d’accés a l’entorn de Port Aventura, així com la possibilitat d’una accessibilitat complementària a través dels nous creixements previstos dins del marc que estableixi el planejament general de Salou. En qualsevol cas, el PDU possibilita altres alternatives d’accessibilitat que puguin sorgir en fases posteriors que es concretaran en els estudis informatius, plans especials o documents que corresponguin.”

És a dir, que ja veurem què fem i entre anem tirant. Clar, ara que hi penso, es tractava del Pla director del CRT –l’ex-BCN World-. No cal dir res més.

1.3. En relació amb la delimitació de l’àmbit. 

És una qüestió formal. Per raons de coherència territorial, es modificava lleugerament l’àmbit del Pla –afegint i traient- i l’acord, tot i reconèixer l’encert de la modificació, ho remet a una modificació puntual del POUM, tota vegada que la delimitació del sector és una determinació de POUM –com l’edificabilitat- i no pot ser modificada si no és així.

1.4. En relació als usos del subsector de la Platja Llarga. 

Aquí especifica que els únics usos admesos siguin els de lleure i esbarjo de la col·lectivitat. Absolutament d’acord, però recordar que el POUM deia explícitament que aquesta zona es destinarà “a zones lliures d’edificació, equipaments, aparcaments i instal·lacions al servei de la platja llarga, sens perjudici que es puguin atorgar concessions administratives de les referides instal·lacions”. Com vaig dir fa dies, si la Generalitat no vol que hi hagi aparcament, que no ho hagués posat al POUM.

1.5. En relació a les línies elèctriques que travessen el sector.

No es pot remetre als posteriors projectes d’urbanització, i ha de concretar-ho al pla, i incloure’n les despeses a l’estudi econòmic-financer. Absolutament d'acord.

Fins aquí les consideracions per motius d’interès supramunicipal i de legalitat, que són les que tenen caràcter vinculant, d’acord amb l’article 87 de la llei d’urbanisme (vegeu ut supra). Vol dir això que la resta de les consideracions no tenen cap valor?. No. Vol dir que no són legalment vinculants, exigibles davant d'un tribunal, però el sentit comú aconsella fer-hi cas, i acordar. L’alternativa seria una disputa agra als tribunals, que no crec que convingui a ningú. Sóc dels que pensa que més val un mal acord que un bon plet.

La resta de consideracions:

2.1.1. En relació al Torrent de la Budellera (prop). 

Demana una nova ordenació del sector que respecti més el traçat natural del terreny. Això serà complicat, perquè afecta bona part de l’ordenació. Hi ha un fragment del torrent que coincideix just amb el vial estructurador del sector, de manera que no serà senzill trobar una nova ordenació. Ordenació que, de qualsevol manera, s'ha de fer congruent amb la trama viària. Actualment molt bona part del curs del torrent ja es fa coincidir amb espais lliures, però hi ha punts en els quals ha de travessar carrers.

2.1.2. En relació amb la cadena-mirador del sistema costaner de Llevant. 

El mirador natural situat a la carena del promontori que limita pel sud-est amb el sector ha de passar a formar part dels espais no ocupats estructurants del sector. I es converteixi en un mirador panoràmic públic sobre el front costaner que alhora faciliti el trànsit de vianants. 

Cap objecció, però em sorprèn que argumenti la decisió a partir de la determinació del Pla director del sistema costaner que el pla tradueix en “el manteniment del gran espai forestal que relaciona/separa els teixits urbans de llevant i el sòl no urbanitzable circumdant, travessat pel torrent de la Budellera Lluny”. Si no ho he interpretat malament, aquest gran espai forestal ve travessat també pel vial –dibuixat al POUM, i fidelment traslladat al pla parcial- que connecta amb Colls Majors. El vial que, al meu apunt anterior –i ho mantinc- suggereixo eliminar, precisament per al manteniment d’aquest espai forestal.

2.1.3. En relació amb la connexió dels teixits residencials de Llevant i Platja Llarga. 

Es considera necessari donar solució efectiva al travessament de la via ferroviària, facilitant la relació entre la futura via cívica Via Augusta, el teixit urbà de Solimar, l’Àrea de la Bassa Closa i el torrent del Catllar amb la platja Llarga.

Res a dir sobre la necessitat de facilitar l’accés a la Platja Llarga i salvar la via del ferrocarril (i gràcies a la via, que és qui ha salvat la Platja!) però algú m’hauria d’explicar perquè això pertoca al pla parcial i no al conjunt de la ciutat. Especialment en zones que no tenen cap contacte amb el sector –l’àmbit del pla parcial- com ara la Bassa Closa o el torrent del Catllar.

2.1.4. En relació amb el model de sostenibilitat urbana. 

Demana que una sèrie de determinacions constructives tinguin caràcter vinculant, per a reforçar la sostenibilitat del sector. 

Hi estic d'acord, però tinc el dubte de fins a quin punt això pot ser un obstacle per a una certa llibertat compositiva de les illes. M'explico: el pla admet, en algunes illes, la possibilitat de concretar l'ordenació dels volums -respectant els paràmetres urbanístics inalterables-. Això dóna una relativa llibertat a l'hora de fer els projectes concrets -s'assemblaria als estudis de detall, que anaven molt bé per a resoldre aquestes coses- i això, en mans de bons professionals, possibilita una construcció de major qualitat i de major diversitat. La ciutat -si volem fer ciutat- és molt diversa, i aquesta diversitat no només s'ha de permetre, sinó que s'ha de fomentar, en usos i en formes. Si això es pot fer igualment, millor, però si no, penso que potser hi sortirem perdent, i acabarem fent una ciutat avorrida per excessivament uniforme.

2.2.1. En relació amb la imatge que el barri projecta sobre el front de costa de Tarragona. 

Aquí, la Comissió comença per admetre la idoneïtat de contemplar l'existència no generalitzada d'elements físics d'alçada reguladora molt diferenciada dels teixits urbans. Però demana més informació -seccions, alçats, volumetries- per a valorar-ho. Jo crec que això ja s'entén amb la documentació que hi ha, però mai sobra la informació. 

2.2.2. En relació al posicionament de les illes de terciari exclusives. 

Trasllada l'edificabilitat i usos de l'illa A2-6, al nord-est del sector, a l'illa R4c-24, amb front a la Via Augusta, a fi de consolidar un front terciari i residencial, i a la vegada consolidar la continuïtat dels espais lliures al nord-est. 

Per una banda, no em sembla malament augmentar la continuïtat del gran espai lliure de la banda est del sector (i això em fa encara més incomprensible el manteniment del vial que el travessa) però entenc que l'edificabilitat de l'illa A2-6 (2.529 m2 de sostre) s'acumula a la de l'illa R4c-24 (16.745 m2 de sostre residencial i 2.705 m2 de sostre complementari).

2.2.3. En relació a la incorporació de l'ús de Serveis. Afegeix aquest ús en una sèrie d'illes.

2.2.4. En relació a l'ús residencial exclusiu a la clau R4a. 

Amplia els usos possibles en aquesta clau, per a una major diversitat funcional. 

Partidari com sóc de la barreja d'usos, em sembla encertat. Però no m'ho sembla tant una afirmació que fa la Comissió, segons la qual, en aquesta clau, “els edificis tindran ara, obligatòriament, habitatges en planta baixa”. Crec que cal deixar més opció, i, encara més, sóc poc entusiasta dels habitatges en planta baixa als edificis plurifamiliars. Crec que precisament van en detriment d'aquella barreja d'usos que abans es defensava.

2.2.5. En relació a l'article 19. 

Inclou les estacions transformadores elèctriques com a sostre edificable en determinades situacions.

2.2.6. En relació a l'article 25. 

Inclou les construccions permeses a l'espai lliure d'edificació de l'illa en el còmput del sostre màxim edificable.

2.3.1. Condicions d'edificació de les illes. 

Concreta millor les condicions en què es pot fer l'ordenació alternativa que he citat al punt 2.1.4. Qualsevol millora i concreció en les normatives em sembla positiva, però realment no sé veure'n la necessitat.

2.3.2. En relació als habitatges amb protecció oficial. Demana ajustar-se a les previsions de determinades normatives.

2.3.3. En relació a la mobilitat sostenible. 

Cal ajustar alguns imports amb altres documents del pla. I, per altra banda, també cal indicar el nombre de places d'aparcament previstes i l'aparcament per a bicicletes als habitatges plurifamiliars de nova planta.

2.3.4. En relació a les indemnitzacions. Cal incloure determinades indemnitzacions dins les despeses d'urbanització.

2.3.5. En relació a l'encaix amb teixits i sectors limítrofs. 

Demana una major informació -especifica: a escala 1:2000 i 1:5000- de l'encaix del sector sobre l'ordenació definida pel POUM amb els sectors i sòls urbans adjacents. Entenc que això és, en part, conseqüència del punt 1.2. Ja vaig dir fa un parell de mesos que no em convenç gens aquest encaix, almenys per la part de xarxa viària, però aquesta solució és la que venia donada pel POUM, no pel pla parcial.

La resta, unes quantes errades materials sense més transcendència.

Fins aquí el contingut de l'acord de la Comissió. Vull fer notar que en cap moment rebaixa l'edificabilitat -no pot fer-ho- i en cap moment imposa rebaixes en les alçades màximes. De totes maneres, aquests i més comentaris, d'aquí uns dies, que per avui ja n'hi ha prou.