Som en temps que demanen austeritat. Forçada, per la crisi econòmica, però també per frenar la lògica desafecció davant d'abusos comesos en moltes administracions. Tothom amb dos dits de front -això permet excloure la majoria de tertulians, opinadors de taxi, i comentaristes digitals pretesament anònims- que no és el cost d'assessors i de dietes el que pot arreglar la immensa caiguda d'ingressos de la crisi, però també sabem que és imprescindible per raons d'equitat i d'exemplaritat.
Això explica que hi hagi notícies com la de la supressió de la paga extra als alt càrrecs, encara que hi hagi un molt d'imatge i un estalvi més aviat modest en termes de crisi. I explica que aquella immensa majoria de descerebrats abans exclosa pugui aplaudir la retallada dels ajuts a la premsa en català a les Illes Balears (124.999€).
Ara, estic esperant amb candeletes les crítiques d'aquests mateixos al fet que el Ministerio de Cultura acabi de crear un “Premio Nacional de Tauromaquia” dotat amb 30.000€. No cal dir nacional de quina nació (i això que no són nacionalistes!). Calés a banda, m'esparvera formar part d'un estat que no només tortura animals, sinó que en fa una festa, la considera cultura, i a sobre li dóna premis ben dotats.
He dit que esperava? Em sembla que em puc esperar assegut. Ah, i per a possibles malpensats, també espero -i també assegut, em temo- que ens traguem de sobre aquesta barbaritat dels correbous. Però almenys no els donem premis... per ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada