dimarts, 15 de novembre de 2011

"Premio Nacional de Tauromaquia"


Som en temps que demanen austeritat. Forçada, per la crisi econòmica, però també per frenar la lògica desafecció davant d'abusos comesos en moltes administracions. Tothom amb dos dits de front -això permet excloure la majoria de tertulians, opinadors de taxi, i comentaristes digitals pretesament anònims- que no és el cost d'assessors i de dietes el que pot arreglar la immensa caiguda d'ingressos de la crisi, però també sabem que és imprescindible per raons d'equitat i d'exemplaritat.

Això explica que hi hagi notícies com la de la supressió de la paga extra als alt càrrecs, encara que hi hagi un molt d'imatge i un estalvi més aviat modest en termes de crisi. I explica que aquella immensa majoria de descerebrats abans exclosa pugui aplaudir la retallada dels ajuts a la premsa en català a les Illes Balears (124.999€).

Ara, estic esperant amb candeletes les crítiques d'aquests mateixos al fet que el Ministerio de Cultura acabi de crear un “Premio Nacional de Tauromaquia” dotat amb 30.000€. No cal dir nacional de quina nació (i això que no són nacionalistes!). Calés a banda, m'esparvera formar part d'un estat que no només tortura animals, sinó que en fa una festa, la considera cultura, i a sobre li dóna premis ben dotats.

He dit que esperava? Em sembla que em puc esperar assegut. Ah, i per a possibles malpensats, també espero -i també assegut, em temo- que ens traguem de sobre aquesta barbaritat dels correbous. Però almenys no els donem premis... per ara.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada